Identifiquen restes neandertals de fa més de 50.000 anys a la Cova Simanya

El jaciment de Cova Simanya, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, ha sigut l’escenari de la troballa més important de peces del neandertal a Catalunya i una de les més rellevants de la Península Ibèrica. En concret, la col·lecció de restes està formada per 54 restes neandertals corresponents, com a mínim, a tres individus, i tenen més de 50.000 anys d’antiguitat.

Els resultats científics han estat presentats aquest dimarts al migdia i, en paral·lel, han estat publicats a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science a través de l’article “New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)”, encapçalat pels investigadors Juan Ignacio Morales, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA); Artur Cebrià, del Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB), i Antonio Rosas, del Museu Nacional de Ciències Naturals-Consejo Superior de Investigaciones Científicas (MNCN-CSIC). També hi han participat altres investigadors d’aquestes tres institucions, així com de la Universitat Rovira i Virgili, la Universidad Autónoma de Madrid, la Universidad de Santiago de Compostela, la Universitat d’Alacant, l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra-CSIC, l’Institut Català de Paleontologia, l’Institute for Advanced Study (MIAS), a Universitá de Bolonia i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’acte de presentació ha comptat amb els responsables de la investigació, que han presentat les restes trobades i han contextualitzat el jaciment, i amb representants de les institucions involucrades, a més del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La Cova Simanya, enclavament únic per al coneixement dels neandertals

La Cova Simanya, situada a Sant Llorenç Savall, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, compta amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha sigut una de les cavitats més visitades de Catalunya. “Un dels objectius del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac és aproximar els visitants al medi natural i al medi geològic i, alhora, oferir un espai a la recerca i investigació”, afirma el director del Parc, Àngel Miño. “La geomorfologia del parc, amb agulles, barrancs, parets, avencs i coves, és una de les característiques singulars de l’espai. Una de les cavitats més conegudes del massís de Sant Llorenç és la Cova Simanya, que les persones visitants poden conèixer amb els itineraris guiats que organitzem des de la Diputació de Barcelona”, explica Miño.

La Cova Simanya, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac

L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va incentivar els investigadors a iniciar un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes neandertals, així com la recuperació de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d’animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.

Les restes corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona; un juvenil d’uns 11 o 12 anys, i un individu infantil d’uns 7-8 anys. “De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles”, comenta Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a deu peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que “no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus”, afegeix.

El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure’l clarament als neandertals. Aquests detalls no només ajuden a diferenciar aquests individus d’altres espècies del gènere Homo, sinó que, a més, permeten entendre millor la filogeografia dels neandertals que van poblar Europa abans de l’arribada de la nostra espècie Homo sapiens. Segons Rosas, “els fòssils de la Cova Simanya ajudaran a esclarir el paper que ha tingut la Península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals”. En aquest sentit, l’investigador i un dels millors experts internacionals en neandertals avui dia es comença a saber que hi ha diferents llinatges d’aquesta espècie extingida però, a hores d’ara, encara no es coneixen els motius de com i on es van originar. “Ibèria i la Cova Simanya tenen molt a dir en aquest sentit”, pronostica.

Algunes de les restes neandertals trobades a la Cova Simanya.

“Les primeres datacions realitzades indiquen que la presència de neandertals a la Cova Simanya és més antiga que el límit del Carboni 14; és a dir, anterior als 50.000 anys” indica Juan Ignacio Morales, codirector de les excavacions i investigador de l’IPHES-CERCA i del SERP-UB. Actualment s’estan fent tècniques de datació alternatives que haurien de permetre determinar l’antiguitat de les restes amb una millor precisió, puntualitza l’investigador.

Juntament amb l’ús de la cova per part dels Neandertals, els treballs de camp han permès constatar que la cavitat també va servir de refugi d’hibernació tant per a l’ós bru com per a l’ós de les cavernes, un ús que es va allargar, com a mínim, fins fa 42.000 anys. Molt temps després, la cova va ser utilitzada de manera esporàdica des del Neolític fins a temps molt més recents, segons assegura Morales.

La Catalunya Central, un territori clau per als neandertals

La proximitat de la Cova Simanya amb altres jaciments arqueològics del Paleolític mitjà com ara les Coves del Toll (Moià), l’Abric Romaní (Capellades) i la Cova Gran de Collbató, evidencia clarament que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior.

A les properes campanyes d’excavació, l’equip de recerca té previst continuar amb els treballs al complex càrstic de Simanya, incloent-hi la Cova del Triangle i la Cova de la Canal, situades a escassos 50 metres, amb l’objectiu de conèixer amb més profunditat el poblament prehistòric en aquest territori clau.

Des d’un punt de vista institucional, aquests resultats són producte de les sinergies i treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i la Diputació de Barcelona, a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

Alguns dels investigadors que han fet les troballes

Visita de les restes al MAC i visites guiades a la Cova Simanya

Les restes que es presenten quedaran exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya durant un mes per tal de fer-les públiques a tota la ciutadania. Posteriorment tornaran a l’equip d’investigadors fins a la finalització de la recerca, moment en el qual tornaran al MAC.

Des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac de la Diputació de Barcelona s’organitzen visites guiades a la Cova Simanya cada dissabte, festius i darrer diumenge de cada mes. Les visites estan destinades al públic en general i cal inscripció prèvia.

La investigació arqueològica a la Cova Simanya s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 “Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya”, vinculat al Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB, i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; del projecte PID2021-122356NB-I00 del Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC; i de la Fundación Palarq. També es compta amb el suport de dos projectes del SERP, el del ministeri PID2020-113960 i el corresponent al Grup de Recerca de Qualitat SGR-00337 de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport i el finançament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i de la Diputació de Barcelona, ​​els quals han protegit el jaciment i organitzat visites guiades.

Referència de l’article científic:

Morales, J. I., A. Cebrià , M. Soto, A. Rodríguez-Hidalgo, R. Hernando, E. Moreno-Ribas, D. Lombao, J. R. Rabuñal, D. M. Martín-Perea, A. García-Tabernero, E. Allué, A. García-Basanta, E. Lizano, T. Marquès-Bonet, S. Talamo, L. Tassoni, C. Lalueza-Fox, J. M. Fullola and A. Rosas (2023). “A new assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia).” Frontiers in Earth Science 11: 1230707.

https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/feart.2023.1230707

Font: URV

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *