Protecció Civil i el Servei Meteorològic de Catalunya fan una crida a augmentar l’autoprotecció davant possibles pluges de tardor localment torrencials

Protecció Civil de la Generalitat i el Servei Meteorològic de Catalunya fan una crida a la població per mantenir-se informats de les previsions meteorològiques i alertes de protecció civil, i reforçar la cultura de l’autoprotecció davant fenòmens de pluges de tardor que amb caràcter local i inesperat poden ser torrencials i amb un potencial destructiu molt gran.

La directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, i la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, han comparegut aquest matí al Departament d’Interior en roda de premsa per fer aquesta crida a la població. La directora del Servei Meteorològic de Catalunya, posa èmfasi en que els possibles episodis de precipitació extrema que es puguin produir, especialment a la tardor, no reverteixen el context de sequera en la que ens trobem ni omplen els embassaments. Per la seva banda, la directora de Protecció Civil ha recordat que és bàsic tenir presents consells bàsics d’autoprotecció davant l’escenari de fenòmens locals molt severs.

Risc d’inundacions i tardor

El risc d’inundacions és la primera causa de pèrdues econòmiques i de vides humanes entre els riscos naturals greus a Catalunya.

A les inundacions, l’aigua té prou velocitat com per arrossegar vehicles al seu pas amb calats de només mig metre i, fins i tot, derruir edificacions i infraestructures (ponts, carreteres, …) en assolir calats superiors. Evidentment, un corrent molt més dèbil pot arrossegar persones, fent impossible sortir-ne un cop les engoleixen.

Les dades dels darrers estudis de Protecció Civil de la Generalitat, realitzats en col·laboració amb l’IDESCAT a partir de les zones inundables determinades pels organismes de conca Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), indiquen que Catalunya té 1.300 km2 de zones inundables fluvials (el 4% de tot el territori).En total, prop de 705.000 persones viuen dins una zona inundable (un 9.1% de la població total) i d’aquestes 110.000 (l’1.4% de la població) dins de zones de molt alt risc d’inundació.

Els municipis amb un major percentatge de la seva població en zona d’alt risc d’inundació se situen principalment al litoral nord, al Pirineu, al Baix Ebre i al Montsià, amb més del 50% de la població municipal en alguns casos. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a les ciutats de Girona i Lleida es concentra el major nombre absolut de població en zona d’alt risc d’inundació. Aquests valors no inclouen els rius petits que no tenen calculades les zones inundables ni tampoc les inundacions que no estiguin causades per cursos fluvials (inundacions per acumulacions d’aigua per pluja intensa en zona urbana).

La tardor és l’estació amb els danys més severs per inundacions. El litoral i prelitoral són les zones amb més risc d’inundacions a la tardor per les pluges intenses registrades, la presència de rieres i barrancs i la urbanització general dins de zones inundables. També es poden veure afectats els rius del marge esquerra del Segre a la Depressió Central, que desborden amb facilitat per la poca pendent, i les capçaleres dels torrents al Pirineu.

Dificultats de gestió

Els plans d’emergència per inundacions de la Generalitat de Catalunya (pla INUNCAT) i dels municipis (plans d’actuació municipals) permeten una resposta coordinada a les inundacions, incloses les actuacions preventives. La Direcció General de Protecció Civil ha incrementat el suport als municipis en l’elaboració i implantació dels seus plans d’emergència municipal amb sessions periòdiques per recordar com actuar en situacions de risc o emergència i s’han creat manuals de planificació i d’emergències, tot recollit en una nova pàgina web específica de protecció civil per al món local. Tot i això, les inundacions de tardor són de difícil gestió i no sempre es poden evitar els danys greus a béns i persones.

Concretament, les inundacions de la tardor provoquen nombroses incidències simultànies, en molts casos greus com és el rescat de persones. Alhora, es desenvolupen de forma sobtada en períodes de temps d’unes 2 hores com a màxim. Per exemple, a les inundacions del riu Francolí de la tardor del 2019 el cabal va passar de 50 a 1.238 m3/s en només 15 minuts generant un front d’ona similar a un tsunami amb danys molt greus immediats.

Les rieres i els barrancs comporten més risc perquè són petits i no poden absorbir grans quantitats de pluja i desborden ràpidament.

Cal tenir en compte que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya a les conques internes estan afectades per risc d’inundació fluvial o marítima d’acord al Pla de Gestió del Risc d’Inundacions de les conques internes de Catalunya. Així, sovint, en menys de 2 hores, rius secs poden passar a inundar zones urbanes amb molta població. A més, són fenòmens molt locals amb dificultat de ser previstos amb exactitud.

Malgrat el context de sequera dels últims anys, les pluges fortes de caràcter local són cada cop més habituals provocant inundacions greus de forma recurrent sobretot a la tardor, amb una certa tropicalització del risc d’inundacions a la Mediterrània amb episodis violents ciclònics en el context de canvi climàtic. Són un exemple d’aquest fenomen les inundacions patides per Grècia fa pocs dies amb pluges registrades de 750 l/m2 en 24 hores, equivalent a la prevista de forma acumulada durant 1 any i mig. Per tant, no es pot descartar que puguem patir properament inundacions encara més extremes i violentes amb danys molt superiors als patits fins ara.

Predicció estacional per a la tardor 2023

La predicció mensual, a grans trets, indica que la tardor serà majoritàriament càlida respecte la mitjana climàtica a Catalunya, una tendència que ja fa molts mesos que s’està complint. Pel què fa a la precipitació, no hi ha un senyal molt clar de la predicció durant la tardor, tot i que el model indica un octubre lleugerament plujós a Catalunya, sobretot al litoral, i un novembre i desembre amb una lleugera tendència a quedar per sota de la mitjana climàtica del model al nord i nord-est del país.

Tot i això, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) recorda que, estadísticament, la tardor és l’època de l’any amb més probabilitat que els episodis de pluja esdevinguin en aiguats importants. Aquest fet ja s’ha produït durant aquest mes de setembre en dues ocasions, concretament el 3 i el 15 de setembre, que van generar avisos de Situació Meteorològica de Perill de color vermell (grau 5 i 6), i van donar lloc a pluja intensa i molt abundant sobretot a les Terres de l’Ebre. Per tal de millorar el sistema d’emergències meteorològiques i adaptar-lo a les conseqüències del canvi climàtic, l’SMC i Protecció Civil estan treballant conjuntament en la modificació dels llindars dels avisos de pluja per tal que donin resposta als cada cop més freqüents episodis intensos.

Autoprotecció i coresponsabilitat de la ciutadania

Aquest context fa necessària la millora contínua de les capacitats del sistema de protecció civil en quant a previsió, detecció, anticipació i alerta. Però alhora és imprescindible que la ciutadania sigui cada cop més coresponsable de la seva seguretat en un context d’increment del risc pel canvi climàtic on les administracions públiques necessiten que la població actuï d’acord a uns principis de precaució i autoprotecció per evitar danys personals greus.

Els rescats per inundacions sovint es deuen a imprudències amb persones atrapades en zones senyalitzades com a inundables que estaven restringides (cintes, tanques, semàfors, …) o que ja estaven inundades. Actuar de forma adequada sense exposar-se al risc és la millor manera d’evitar els danys greus.

Per tant, cal més consciència de l’autoprotecció com a una peça clau de la seguretat individual i col·lectiva de la ciutadania, fent entendre els riscos que comporta l’aigua i la dificultat dels serveis d’emergència per arribar a tot arreu de forma immediata en els casos greus d’inundació.

Activacions del Pla INUNCAT

L’any passat, de setembre a desembre va activar-se 4 cops en alerta i van emetre’s 5 prealertes. En aquestes activacions va haver-hi 10 cops que es van rebre avisos de superació del llindar de pluja. Enguany en els 21 dies que portem de setembre ja duem 3 alertes i 2 prealertes i 6 avisos de superació dels llindars de precipitació.

Consells d’autoprotecció

Abans que arribi el període de pluges

  1. Coneix les zones inundables del teu entorn pel que et mous (casa, feina, universitat, ….). Pots consultar-ho al Mapa de Protecció Civil de Catalunya.
  2. Mantén nets els baixants i desguassos d’aigua de pluja, especialment als patis o als terrats.
  3. Si vius en zona inundable i tens garatge o soterrani, preveu mesures de protecció i disposa d’eines per treure l’aigua (bombes d’aigua, etc.).
  4. Si vius en zona inundable, tingues elements d’utilitat a mà, com ara un transistor, la documentació personal, els medicaments indispensables i roba de protecció (impermeables i botes d’aigua).

En cas de previsió de pluges

  1. Retira el vehicle de rieres o zones inundables abans de la pluja.
  2. Estigues atent a possibles restriccions.
  3. Adapta o suspèn la mobilitat i les activitats a l’exterior, sobretot en el medi natural, a les zones afectades per les alertes de protecció civil. Mai les facis si no tens les suficients garanties de seguretat.

Si et sorprenen les inundacions a l’exterior

  1. En un lloc urbanitzat, busca refugi dins d’un edifici segur i tanca bé portes i finestres.
  2. A la muntanya, dirigeix-te a punts enlairats que estiguin lluny dels marges de rius i de les lleres de barrancs, rambles o torrents.
  3. Respecta sempre les restriccions i els tancaments d’accés a zones inundables.
  4. Mai intentis travessar un gual o zona baixa ja que la inundació podria ser sobtada i no tenir temps de reaccionar.
  5. Recorda que les rieres seques i els petits rius són els que provoquen una major mortalitat.

Si circules en vehicle

  1. Modera la velocitat i mantén les distàncies de seguretat.
  2. Allunya’t de rieres, torrents i zones que es poden inundar i no hi estacionis el vehicle. No et quedis sota els ponts.
  3. No travessis rius, rieres ni zones inundades. Encara que no ho sembli, els cotxes floten amb poca alçada d’aigua i els arrossega amb facilitat.
  4. Si el cotxe comença a flotar i a ser arrossegat, surt-ne immediatament. Els ocupants que es queden a dins, sovint no sobreviuen. Si tens dificultats per obrir la porta, surt ràpidament per les finestres

A casa

  1. Si s’inunda el garatge o soterrani, no baixis mai a treure el vehicle o altres objectes. Pots quedar atrapat per l’aigua.
  2. Si els carrers estan inundats i entra aigua dins de casa, no surtis a l’exterior. Puja a les zones altes de casa o de l’edifici. Truca al 112 i fes-te visible
  3. Si se t’inunda la casa, tanca l’interruptor general de l’electricitat.

Si les autoritats de protecció civil han ordenat l’evacuació:

  1. Agafa la documentació personal i els medicaments imprescindibles.
  2. Tanca les claus de pas de l’aigua i del gas i l’interruptor general de l’electricitat.
  3. Tanca i assegura portes i finestres.
  4. No caminis per zones on hi hagi aigua en moviment i, si cal, ajuda’t amb el bastó per determinar l’alçada de l’aigua o detectar zones perilloses. Segueix les instruccions dels equips de socors.

Quan tornis a casa un cop passat el perill:

  1. Fes una inspecció prèvia i no hi accedeixis si hi ha perill d’ensorrament.
  2. No manipulis elements elèctrics mullats o altres similars que estiguin malmesos.
  3. Si l’aigua no té garanties de potabilitat, beu aigua embotellada.
  4. Revisa l’estat dels aliments abans de consumir-los. No ho facis si s’han mullat i no estàs segur de que estiguin bé.

En cas de calamarsa o pedra:

  1. Busca refugi immediatament a l’interior d’un edifici o sota cobert. Actua amb calma però de forma ràpida perquè pot caure pedra gran de forma sobtada.
  2. Si ets a l’aire lliure sense cap refugi disponible a prop, ajup-te i protegeix-te el cap amb les mans o amb algun objecte.
  3. Refugiar-te sota els arbres pot ser perillós i ha de ser l’últim recurs, perquè és freqüent que caiguin branques durant les tempestes fortes.
  4. No surtis a l’exterior fins que finalitzi la pedra
  5. En cas de tempesta elèctrica
  6. No t’apropis a elements metàl·lics (filats, reixats, pals de la llum, vies de tren,….) o a l’aigua, ja que actuen com a cossos conductors.
  7. Els llocs més segurs són els que ens aïllen de l’exterior, com edificis o vehicles tancats, perquè condueixen l’electricitat per la part exterior fins a terra sense fer mal als ocupants.
  8. A casa tanca portes i finestres per evitar corrents d’aire que atreuen els llamps.

Font: GENCAT

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *