El Govern avança en la millora de la qualitat de l’aire i presenta l’impost que grava la contaminació dels grans vaixells a port

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha anunciat aquest divendres que l’avantprojecte de llei de l’impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells ja ha quedat enllestit perquè el Govern el pugui aprovar en breu, previ dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social. El text ha superat la fase d’audiència i informació pública i s’han tingut en compte les al·legacions de totes les parts interessades.

Qui més contamina, més paga

El conseller s’ha mostrat satisfet de poder donar compliment finalment al mandat parlamentari que encomanava al Govern, a través de la Llei del canvi climàtic, la creació d’aquest tribut, pioner a Europa en optar per no limitar, sinó taxar, les emissions i incentivar la seva reducció. Una mesura que tindrà un impacte directe en la salut de les persones perquè millorarà la qualitat de l’aire que respirem. Per a Mascort, “és una qüestió de prioritzar la salut, que les persones, visquin on visquin, tenen dret a respirar aire net”. L’impost s’insereix en el marc de les polítiques ambientals que postulen, entre d’altres mesures, les de caràcter fiscal, com a instrument per modificar conductes que comporten externalitats negatives sobre el medi ambient. Així doncs, la nova mesura pretén ser un incentiu per aconseguir que les grans embarcacions amb capacitat o volum superior a 5.000 tones d’arqueig brut (GT) que atraquen als ports de Catalunya redueixin les emissions per escala dels contaminants atmosfèrics òxids de nitrogen (NOx) i partícules (PM), sense que suposi un inconvenient per al desenvolupament de l’activitat econòmica.

L’impost té caràcter finalista i els ingressos que se’n derivin, estimats en uns 7,5 MEUR anuals, aniran destinats a consolidar la transformació verda, dotant el Fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric, que gestiona el Departament d’Acció Climàtica. Aquest fons finança despeses i inversions públiques en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric i de millora de la qualitat acústica, i les polítiques de prevenció i millora de la qualitat atmosfèrica. Els darrers anys ha finançat, entre d’altres, millores de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació atmosfèrica (XVPCA) i projectes de millora del model de mobilitat del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB). Mascort s’ha mostrar convençut que “ens cal prémer l’accelerador de la transició verda, adaptar-nos als nous escenaris i mitigar els efectes negatius de tot allò que fins ara no hem fet bé”.

Bonificacions a les millores energètiques i exempcions

Així doncs, a partir de l’entrada en vigor de l’impost, les empreses navilieres i les armadores dels transbordadors, tancs, portacontenidors, creuers, petroliers, vaixells de càrrega i d’altres considerats grans vaixells que atraquin en ports catalans tindran un gravamen d’1 euro per quilogram de NOx i PM emesos per embarcació. Com que l’objectiu és ambiental i no recaptatori, s’han establert bonificacions per a aquelles naus que disposin d’un certificat acreditable de millora energètica, com el Green Award, el Clean Shipping Index (CSI), l’Enviromental Shipping Index (ESI), o un certificat de registre al sistema de gestió i auditoria mediambiental de la Unió Europea (EMAS).

També s’estableixen reduccions de la base imposable per connexió a laxarxa elèctrica del port i per l’alimentació de tots els serveis del vaixell per energia elèctrica íntegrament subministrada per bateria interna. Finalment, es bonifiquen les escales que realitzen les empreses prestadores del servei de les línies d’interès públic, amb origen i destí a Palma, Maó o Eivissa. La càrrega tributària mitjana per escala que suposa l’impost es de 759 euros. El 44% de les escales tenen una quota inferior als 300 euros, el 60% als 500 euros i el 78% inferior als 1.000 euros.

Quedaran exempts de l’impost els grans vaixells que prestin serveis públics, els que es veuen obligats a atracar o fondejar en cas de perill o força major i els que realitzin activitats d’ajuda humanitària.

Una qüestió ambiental i de salut

Les emissions dels vaixells que estan a port són responsables en bona part de la contaminació atmosfèrica de les ciutats i aglomeracions urbanes que els allotgen, a més de contribuir el l’escalfament global del planeta. En el cas del Port de Barcelona aquestes emissions locals són superiors a les de tot el trànsit urbà i també a les associades a les indústries. En concret, és l’origen del 46% de les emissions de NOx i del 52% de les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) de la ciutat, segons el Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 de l’Ajuntament. Respecte dels 40 municipis de la conurbació de Barcelona que conformen la Zona de Protecció Especial (ZPE) de l’ambient atmosfèric, on hi viuen uns 3 milions d’habitants, la contribució del transport marítim representa el 19% de les emissions de NOX i PM10. Respecte a tot Catalunya, representa el 13,5%.

Els nivells elevats de contaminants tenen una incidència directa en la salut de les persones. A la conurbació de Barcelona les superacions dels límits legislats de diòxid de nitrogen (NO2) des del 2010 fins al 2018 han arribat a motivar una sentència condemnatòria del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que encara no ha establert cap sanció, i una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del passat mes de desembre segons la qual la Generalitat ha d’aprovar un pla d’actuació per reduir les emissions sobre els contaminants NO2, PM10, partícules inferiors a 2,5 micres (PM2,5), benzo(a)pirè (BaP) i ozó troposfèric (O3), aquest darrer format, entre d’altres, per precursors com els NOx. El pla ha estat fins fa poques setmanes a informació pública i està previst que s’aprovi abans d’acabar l’any.

Cal tenir en compte, a més, que la nova Directiva sobre la qualitat de l’aire de la Unió Europea, actualment en elaboració, rebaixarà a la meitat els valors límit de contaminació permesos, per apropar-los als que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’esforç que això significa no és lineal, sinó logarítmic. Caldrà reduir les emissions dels ports a més de la meitat d’ara i fins al 2030.


Font: GENCAT

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *