El jaciment de l’Antic d’Amposta estava fortament fortificat

El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha conclòs amb èxit la seva cinquena campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Antic d’Amposta, situat en un turó al sud de la ciutat. Aquestes excavacions, que van tenir lloc del 4 al 16 de setembre, han aportat noves i emocionants troballes que revelen la forta fortificació d’aquesta antiga població. Els resultats d’aquestes investigacions van ser presentats aquest matí al mateix jaciment amb la presència de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, la regidora de Cultura i Memòria Històrica, Inés Martí, i el codirector de les excavacions, el professor Samuel Sardà del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV.

El jaciment de l’Antic d’Amposta ha estat objecte d’un interès constant per part de les autoritats locals i els investigadors, ja que ofereix una finestra única per entendre la història i l’evolució d’aquesta regió. Durant aquesta campanya, es va aconseguir delimitar la totalitat del perímetre de l’assentament, i es van descobrir les fases constructives dels recintes que ja havien estat localitzats l’any anterior al sector més elevat del turó.

Un dels descobriments més significatius d’aquestes excavacions és la muralla o mur de tancament que envolta l’assentament pel flanc nord. Aquesta estructura estava fortament fortificada amb un mur ciclopi format per pedres de grans dimensions que s’adaptaven a l’orografia del turó i recorrien tot el perímetre de l’assentament d’est a oest. Aquesta troballa suggereix que l’Antic d’Amposta era una població ben protegida i estratègicament situada.

Una altra part essencial de les excavacions es va centrar en el barri Sud de l’assentament, on es van identificar tres fases constructives diferents. La primera d’aquestes fases, fins ara inèdita en aquest sector, es remunta al segle VI abans de la nostra Era. La segona fase situa l’assentament en els segles IV-III abans de la nostra Era, mentre que la tercera fase es va produir durant la primera meitat del segle II abans de la nostra Era, coincidint amb el moment en què els romans van començar a exercir un control polític sobre els territoris ibers situats al sud de l’Ebre.

La datació precisa d’aquesta última fase es va aconseguir gràcies a la troballa d’una moneda romana (un trient) encunyada l’any 208 abans de la nostra Era. Aquesta moneda és una evidència crucial que ens permet comprendre millor els esdeveniments històrics que van tenir lloc a aquesta àrea durant la Segona Guerra Púnica i el procés de romanització inicial.

D’altra banda, les excavacions també van proporcionar altres troballes interessants, com dues peces planes de plom que probablement es van utilitzar com a ponderals o pesos de balança. Aquestes peces de plom tenen un pes exacte equivalent als shekels del sistema de pesos hispano-cartaginès (7,25 grams), la qual cosa ens dóna una idea de les pràctiques comercials de l’època.

Pel que fa al futur de les investigacions al jaciment de l’Antic d’Amposta, el focus es centrarà en l’estudi de la destacada estructura muraria que delimita l’assentament pel nord. La datació precisa d’aquesta estructura, així com la seva evolució i disseny arquitectònic, seran elements clau per continuar descobrint nous indicis de la història d’aquest jaciment.

Aquestes excavacions s’emmarquen dins del projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya, conegut com a Paleo-paisate, poblament i canvi social: models d’ocupació territorial a l’antiga desembocadura de l’Ebre. Aquest projecte té com a objectiu principal l’estudi del poblament i del paisatge protohistòric de l’àrea d’Amposta i el Delta de l’Ebre. A més del jaciment de l’Antic d’Amposta, també s’han realitzat estudis en altres jaciments com El Castell d’Amposta, Pont de la Pedrera a l’Aldea i El Bordissal a Camarles.

Les excavacions d’aquestes últimes setmanes van ser possibles gràcies al conveni de col·laboració entre la URV i l’Ajuntament d’Amposta, i van comptar amb la participació activa d’un equip multidisciplinari que va incloure investigadors, alumnes de diferents graus relacionats amb l’arqueologia i fins i tot un investigador col·laborador de la Università La Sapienza de Roma. Aquestes excavacions no només enriqueixen el coneixement sobre la història de la regió, sinó que també destaquen la importància de la col·laboració entre institucions acadèmiques i administracions locals en la preservació i l’estudi del patrimoni arqueològic.

Font: URV

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *