Drets Socials engega avui una campanya que té com a objectiu aconseguir més famílies d’acollida. El d’aquesta tarda és el primer de vuit actes que estan programats arreu de Catalunya i que volen explicar des de dins què és l’acolliment, donar a conèixer aquesta mesura de protecció a la infància i animar més famílies a fer un pas endavant. A banda de la presentació d’avui a Barcelona, ‘Acollir és fer Família’ es presentarà també a Tarragona (24 d’octubre), Girona (25 d’octubre), el Vendrell (7 de novembre), Lleida (14 de novembre), la Seu d’Urgell (21 de novembre), Amposta (28 de novembre) i Manresa (12 de desembre).
L’acolliment en família aliena és una de les formes d’ajut i protecció als infants i adolescents que es troben en una situació familiar que fa que hagin de viure fora de la seva família d’origen. És una mesura alternativa als centres d’acollida que pretén oferir als infants el millor entorn possible fins que la seva família resolgui els problemes que li impedeixen d’ocupar-se’n. Es tracta d’un gest altruista que proporciona un entorn d’estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat.
El primer acte de la campanya ‘Acollir és fer Família’ s’ha fet aquesta tarda a la seu del Departament, coincidint amb el sisè Congrés ‘Interès superior de la infància i l’adolescència. Cap a l’acolliment familiar. El congrés està organitzat per la Unió d’Associacions de Famílies Acollidores (Aseaf), amb la col·laboració del Departament de Drets Socials, i s’està fent a Barcelona del 4 al 6 d’octubre.
L’acte inaugural de la campanya ‘Acollir és fer Família’ ha comptat amb les intervencions del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, i el director de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), Josep Maria Forné i Febrer. Conduït per l’escriptora i actriu, Estel Solé, també ha comptat amb diversos testimonis que han explicat la seva experiència com a família d’acollida o com a jove acollit.
Campuzano ha valorat la política d’atenció i protecció a la infància que es fa a Catalunya, però recorda que segueixen havent-hi infants que no poden ser criats per les seves famílies i que viuen en centres. “No és la primera ni serà l’última vegada que el Govern fa una crida per aconseguir més famílies d’acollida, però estem molt convençuts que el país necessita fer un salt endavant en aquesta matèria. Necessitem més famílies acollidores i hem de ser capaços d’implicar en aquesta causa a tot el teixit associatiu d’aquest país”. Campuzano reconeix, però, que no és només una crida a la solidaritat, sinó que ha d’anar acompanyat de millors suports per a les famílies acollidores.
En aquest sentit, Forné ha apuntat com a repte de futur estudiar maneres de flexibilitzar els tipus o maneres d’acolliment per arribar a més gent. Actes com els d’aquesta campanya també ajuden a sensibilitzar a la ciutadania, assegura, com també ho són, sobretot, les persones acollidores perquè “la millor manera de fer una taca d’oli és que les famílies acollidores pugueu fer de testimoni. Sou vosaltres les que podeu dissoldre les pors i dubtes que hi puguin haver. Us necessitem per transmetre la confiança a altres persones, perquè fer aquest pas ajuda a aquests infants que han viscut situacions complicades i que la millor manera de superar-los és amb un entorn familiar”.
Famílies d’acollida i una jove acollida expliquen la seva experiència
L’acte d’avui a Barcelona ha comptat amb els testimonis de tres famílies d’acollida i una noia de 20 anys acollida.
Miquel Vidal i Miryam Sunyer són una parella acollidora. Tenen dos fills biològics que ja són grans. Fa nou anys van acollir dos germans que aleshores tenien 3 anys i 1 any i mig. La Miryam ha explicat que sempre havia tingut ganes d’acollir un infant, una realitat que coneixia perquè és pedagoga. “Ella ho tenia molt més clar que jo”, reconeix el Miquel, però finalment van decidir fer-ho per donar a un infant -en el seu cas dos- una vida més enllà del centre. El més petit dels seus dos fills tenia llavors 10 anys. “L’acollida ens ha donat un nou sentit com a pares” perquè quan aculls “no ets tu qui necessita o té el dret a tenir un fill sinó que és l’infant el que necessita una família”, explica el Miquel.
Diana Cayuela forma una família amb el seu fill d’acollida. Va arribar a casa seva quan tenia 4 anys i ara en té 15. “No he sabut mai explicar el perquè vaig decidir acollir, però ho volia fer. Ara, com li expliques a un nen de 4 anys perquè està amb tu. Jo li vaig dir que sabia que hi havia un nen que m’estava buscant i quan et vaig veure vaig saber que eres tu”.
Aduna Olaizola també ha explicat la seva experiència amb el seu fill acollit, que ara té 9 anys. El van acollir amb la seva parella quan la criatura tenia només 14 mesos. Era un acolliment simple que s’ha convertit en permanent. “Em veia capaç d’estimar una criatura que no hagués nascut de mi i la meva parella. Jo deia que hi havia algú a fora que ens necessitava”.
Paula Gutiérrez té ara 20 anys. Ella va ser acollida quan en tenia 7. “M’he sentit identificada amb moltes coses que han explicat les famílies d’acollida que han parlat”, ha dit. “Jo he tingut molta sort i molta ajuda psicològica”, reconeix la Paula, perquè “per a mi, els meus pares d’acollida són els meus pares, tot i que tinc contacte amb la meva mare biològica”. Està estudiant Educació Social a la Universitat perquè “vull ajudar infants que puguin passar pel mateix que jo”.
La resta d’actes que es faran per tot Catalunya també estaran conduïts per Estel Solé i comptaran amb testimonis en primera persona de joves acollits i persones acollidores d’aquell territori.
Gots i carmanyoles per promoure l’acolliment arreu
El Departament de Drets Socials ha dissenyat gots i carmanyoles que duen impreses frases com per exemple ‘Acollir és brindar en els aniversaris’ o ‘Acollir és compartir àpats’ per promoure l’acolliment arreu. Aquests es reparteixen entre els assistents als vuit actes organitzats en el marc de la campanya ‘Acollir és fer família’ perquè se’ls puguin endur a casa o a la feina i col·laborar així amb la conscienciació i sensibilització sobre la importància d’aquesta mesura de protecció a la infància.
Perquè el missatge arribi encara a més gent, des del Departament també s’ha elaborat un anunci per a televisió, que s’ha pogut visualitzar durant l’acte inaugural, així com una falca de ràdio. També diversos cartells que es podran veure tant en mitjans de comunicació com en suports publicitaris al carrer on s’expliquen les diferents modalitats d’acolliment perquè aquelles persones que vulguin convertir-se en famílies d’acollida trobin el model que més els encaixa. I és que qualsevol persona o família pot acollir, independentment dels seus membres i de la seva tipologia.
Un miler d’infants i joves acollits en diverses modalitats
L’acolliment familiar pot ser d’urgència, simple, permanent, especialitzat o de vacances i caps de setmana. En els primers tres casos la diferència ve marcada pel temps que es calcula que pot durar l’acollida.
En el cas de l’acolliment especialitzat, anomenat acolliment d’infants o adolescents en unitat convivencial d’acció educativa (UCAE), les famílies han de disposar d’una formació i experiència relacionades amb l’educació, la infància i l’adolescència per donar resposta a les necessitats educatives o cures especials que necessiten infants o adolescents que requereixen una atenció especial a causa de les seves circumstàncies i característiques.
Pel que fa a la modalitat de vacances i caps de setmana, els infants són majors de 9 anys i l’acolliment es fa durant els caps de setmana i vacances escolars.
Actualment, a Catalunya hi ha 783 famílies acollidores i 937 infants i adolescents acollits. A més, hi ha 139 famílies de caps de setmana i vacances que acullen 150 infants.
Aposta decidida del Govern per ajudar les famílies d’acollida
Catalunya té una llarga trajectòria de més de 25 anys en aquest àmbit i des del Departament de Drets Socials es vol seguir creixent en nombre de famílies d’acollida. Per ajudar-les a dur a terme aquesta tasca importantíssima, el Departament va aprovar dimarts augmentar el complement Respir, que passa de 60 a 90 o 120 euros, depenent de la modalitat d’acolliment, amb el qual es vol garantir que l’infant o adolescent acollit pugui gaudir d’activitats de lleure i alleugerir també la tasca de cura i atenció que dona la família acollidora. Aquesta actualització se suma a l’augment d’un 32% de la prestació per a famílies acollidores que el Govern ja va aprovar al març.
I és que el pressupost de 2023 de la Conselleria que lidera Carles Campuzano compta amb 435,71 milions destinats a l’àmbit del suport a les famílies, l’atenció a la infància i l’adolescència i les polítiques de joventut. Aquesta xifra suposa un increment de 50,37 milions (+13%) respecte a la de l’any passat.
L’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Drets Socials, mitjançant la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut, és l’organisme competent en matèria d’acolliments familiars en família aliena.
Font: GENCAT