Més de 140 persones compromeses amb la natura es troben al Congrés de Conservació de la Natura

Retrobament, treball en xarxa, pluges d’idees, inspiració, models d’èxit, diversitat, humor, música… durant el Congrés de Conservació de la Natura, del 2 al 4 d’octubre, al meravellós entorn del Jou Nature de Guardiola de Berguedà, van (re)trobar-se més de 140 persones, representants d’entitats ambientals, administracions públiques, empreses o centres de recerca que treballen en el seu dia a dia per la millora de la biodiversitat del país.

El Congrés va iniciar-se amb les paraules d’en Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Va destacar el paper de la ciutadania activa i el tercer sector ambiental per fer extensiva la conservació de la natura allà on l’administració no arriba, i la importància d’alinear estratègies. Derivat dels compromisos de Montreal, el govern de Catalunya té l’encàrrec d’assegurar, abans de 2030, la conservació i gestió efectiva d’almenys el 30% del territori. Una missió que “ha d’ésser co-gestionada entre l’administració pública i les entitats ambientals” segons les paraules del director.

En la ponència inaugural, Celsa Peiteado, responsable del programa d’Aliments de WWF Espanya, va posar de relleu la importància del treball en xarxa i la cooperació davant els reptes globals que afrontem, com la pandèmia, les guerres per l’energia i el subministrament mundial de gra, els costos i preus dels aliments disparats o l’emergència climàtica i ecològica. Des del programa aliments de WWF treballen en dues línies per afavorir un sistema alimentari just amb les persones i el planeta: a través de la incidència política amb plataformes com Por Otra PAC, i incidint directament sobre els mercats i les cadenes de distribució alimentàries, amb una actuació coordinada a nivell estatal, europeu i internacional.

Per què volem comunicar? Com ens definim? A qui ens dirigim? Com treballem amb els mitjans de comunicació? Durant el taller de comunicació, de la mà de l’Anna Ramon i la Verònica Couto del CREAF, vam fer-nos aquestes i més preguntes, i vam descobrir estratègies d’èxit per donar a conèixer la nostra tasca de conservació de la natura. Planificació dels continguts, cerca de la interacció a les xarxes socials, i prioritzar qualitat a quantitat, van ser algunes de les claus de la sessió.

Bioeconomia

El Gob Menorca és un exemple d’èxit en custòdia agrària. Pràcticament un 10% de la superfície agrària de l’illa té un contracte de custòdia, el que representa al voltant d’unes 4.000 ha. En Miquel Camps destaca la necessitat d’un nou enfocament en la conservació: “La política d’espais protegits no és suficient, la protecció pública no és suficient. Cal implicar a la iniciativa privada per arribar als objectius de conservació. Ara ho podem fer combinant la innovació actual amb la saviesa tradicional”.

Rewilding

En Pablo Shapira, de Rewilding Spain, va compartir l’experiència de renaturalització del Sistema Ibèric Sud, que inclou àrees de Guadalajara, Cuenca i Teruel. Una iniciativa a llarg termini en una zona molt despoblada que aporta la possibilitat de tenir un impacte socioeconòmic gran. La iniciativa es basa en 5 pilars: la restauració de cadenes tròfiques (introduint el voltor negre i el linx ibèric, i estudiant el seu impacte), la gestió forestal (creant reserves de boscos madurs), la restauració de rius, el desenvolupament socioeconòmic, i la comunicació i participació de la comunitat.

Agroecologia

El projecte LIFE Olivares Vivos, presentat per la Paula Martín de SEO/BirdLife, pretén donar als consumidors l’oportunitat d’optar per productes que ajuden a recuperar biodiversitat i millorar les condicions de la població rural. S’ha creat una certificació “Olivares Vivos” per donar un valor afegit a la recuperació de la biodiversitat dels olivars. Així, es destaca que és el primer producte agroalimentari europeu amb una contribució científicament provada a la restauració de la biodiversitat.

A través del projecte es va fer el major estudi sobre la biodiversitat de l’oliverar, durant 6 anys, a 40 finques, amb més de 590.000 registres de biodiversitat. Això va permetre generar la base científica, experimental i demostrativa en base a 40 oliverars, amb 200 oliveres demostratives i 20 oliverars de control, on es va mesurar la seva biodiversitat (aus, formigues, pol·linitzadors, herbàcies i llenyoses). Gràcies a aquests estudis, s’ha pogut valoritzar els serveis ecosistèmics i la seva evolució en el temps.

Ramaderia extensiva

La Laia Batalla, representant de l’Escola de Pastors i de la Plataforma para la Ganadería Extensiva, va dibuixar els beneficis que ens aporta la ramaderia extensiva i els reptes que afronta: la baixa rendibilitat econòmica, la competència de la ramaderia intensiva en l’aplicació de la PAC, la falta d’entitats paraigües, les dificultats del relleu generacional per la falta d’oportunitats, el conflicte amb la fauna salvatge, la dificultat d’accés a la terra, la falta d’opcions de formació o la falta de coordinació entre administracions i polítiques sectorials. Davant d’això, algunes de les accions proposades, i recollides al Pla estratègic per a la ramaderia extensiva a Catalunya 2021-2030, són la desburocratització, la compra pública o la diferenciació de la producció a través d’un segell.

Restauració fluvial

En Josu Elso, membre de l’àrea de gestió piscícola de l’empresa “Gestión Ambiental de Navarra”, va presentar els projectes LIFE Irekibai i Kantauribai, que tenen per objectiu restaurar la connectivitat fluvial i reduir la mortalitat de la fauna com una manera de millorar l’estat de conservació de les espècies vinculades a l’ecosistema fluvial a 15 espais Natura 2000 del País Basc.

Conservació del litoral

La “Asociación de Naturalistas del Sur-Este (ANSE)” compleix 50 anys d’història aquest 2023 i compta amb 950 persones sòcies i 20 treballadores. És una entitat pionera en la custòdia del territori a l’estat espanyol i coneguda principalment per la seva tasca de defensa de la natura. El seu representant, en Pedro García, ha compartit algunes de les accions de custòdia que realitzen, com l’organització de formacions en agricultura ecològica per tècnics de les comunitats de regants, la recuperació de dunes, o el seguiment de mamífers marins i recollides de plàstics amb un vaixell recuperat.

Font: Xarxa Natura

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *