Jaume Vidal Alcover, el filòleg polifacètic que va plantar la llavor dels estudis de llengua i literatura catalanes a la URV

Un personatge excepcional, polièdric, polèmic, humanista, erudit, curiós i, en la vessant personal, acollidor. Jaume Vidal Alcover va ser escriptor, filòleg, traductor i professor, responsable que la generació del 70 (la de Jaume Cabré i Montserrat Roig) escrivissin en català. Va arribar a Tarragona l’any 1972, junt amb Maria Aurèlia Capmany, en un punt àlgid de la seva carrera, per impartir assignatures de llengua i literatura catalanes en el que aleshores era una delegació de la Universitat de Barcelona. Després d’un recorregut vital que va dur-lo de Mallorca a Madrid, València i Barcelona, durant el franquisme va lluitar per implantar els estudis de Filologia Catalana i va ser l’impulsor del Departament de Filologia Catalana a la Divisió VII de la UB, l’embrió de la Universitat Rovira i Virgili.

Al voltant de Vidal Alcover i de Capmany van aplegar-s’hi escriptors i intel·lectuals del territori que van enriquir la vida cultural de Tarragona, i a les seves classes va formar-se bona part del professorat que recolliria el seu testimoni al Departament de Filologia Catalana de la URV. “Tenia una cultura enciclopèdica, era un humanista, indisciplinat i incapaç de seguir la rutina del temari però captava l’atenció, era un orador extraordinari, capaç de saltar d’una obra a una altra explicant fil per randa els arguments. Creava un estat d’excitació i interès per la literatura fins i tot per a persones que, com jo, no érem de literatura”, recorda com a alumne Miquel Àngel Pradilla, director del Departament de Filologia Catalana.

Un altre professor, Magí Sunyer, també en va ser alumne i, a més a més, n’ha estudiat l’obra en profunditat. Al pròleg del recull de tota l’obra poètica que enguanyha editat l’escriptor Joan Cavallé, Sunyer hi explica una part important d’aquest coneixement i també de la seva personalitat. Destaca la seva basta cultura literària, que li va permetre desenvolupar-se en diverses facetes de la literatura: la narrativa, la poesia, el teatre i també la traducció d’obres com les de Marcel Proust.

Tenia la màxima que “tota la literatura està connectada”  —apunta Sunyer—, per això era capaç tant d’organitzar unes jornades en el bimil·lenari de Virgili com d’acceptar encàrrecs d’entitats ben diverses. En aquest context Montse Palau rememora l’humanisme de Vidal Alcover, perquè “tot li despertava interès, des dels còmics fins a l’art. Era curiós, creatiu, llegia i relacionava, i volia que a classe, com a alumna, fessis el mateix”.

Magí Sunyer explica que se l’havia acusat de frívol, perquè es confonia el seu inconformisme i la provocació (sempre argumentada), però això contrasta amb “la rigorositat” de la seva obra, no només en la manera d’abordar els temes sinó també en els temes en si, com el de la seva tesi doctoral, que es va basar en l’edició i la traducció del poema medieval llatí Liber Maiorichinus. “Pocs haurien estat capaços de fer-la”, apunta Sunyer.

Jordi Ginebra, professor del Departament de Filologia Catalana de la URV, recorda la vessant humana de Vidal Alcover, amb qui va coincidir als inicis de la carrera com a professor universitari: “Vaig arribar als 23 anys a Tarragona i ell em va acollir amb molta calidesa i humanitat. Es va interessar sempre pel que feia, malgrat que jo era professor de llengua, no de literatura.”

Gema Duarte-Arbós, tècnica del CRAI, mostra un dels volums que formen part del Llegat Vidal-Capmany.

“El Jaume i la Maria Aurèlia eren hospitalaris, ens rebien, ens cuidaven, dinàvem a casa seva. Ells tenien el seu nucli d’amics, però nosaltres hi teníem un lloc perquè sabien apropar-se a la gent jove. T’escoltaven i et respectaven, però no en un sentit paternalista”, detalla Palau. Precisament aquesta capacitat per acostar-se i escoltar els joves va ser determinant: “La generació del 70 sempre ha reconegut que si no hagués estat per ells dos, haurien escrit en castellà”, apunta Palau.

Jornada amb motiu del centenari del naixement de Vidal Alcover

Coincidint amb el centenari del seu naixement, les múltiples facetes de Jaume Vidal Alcover s’analitzaran demà dimecres en una jornada que organitza la Càtedra Josep Anton Baixeras i que donarà a conèixer  la seva aportació a la literatura de la mà de ponents especialistes de diferents universitats: des dels estudis literaris, la novel·la, el seu plantejament de la poesia i els estudis de teatre fins a una faceta més oblidada, lligada a la literatura tradicional i el folklore. Eduard Carmona, graduat en Filologia Catalana per la URV, tancarà la jornada amb un espectacle poèticomusical amb textos del mateix Vidal Alcover.

La URV, dipositària del llegat Vidal-Capmany
Magí Sunyer, Miquel Àngel Pradilla, Gema Duarte-Arbós, Montse Palau i Jordi Ginebra davant de les vitrines que mostren alguns dels documents i llibres del Llegat Vidal-Capmany.

En paral·lel, a l’espai d’exposicions del CRAI del campus Catalunya s’hi pot veure una selecció de documents del llegat Vidal-Campany, que està format per l’arxiu i el fons bibliogràfic de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany Farnés. Va ser llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l’any 1991, d’acord amb les disposicions testamentàries dels dos autors.  Es pot consultar a la biblioteca del CRAI del campus Catalunya.

També per a tots els públics, Magí Sunyer conduirà una ruta literària per la ciutat de Tarragona organitzada per l’APELLC el dijous 19 d’octubre a les 19 h.

Font: URV

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *