MARTÍ LUTER.

QUÉ CURIÓS

Martí Luter va néixer el 10 de novembre de 1483 a Eisleben.

La família va portar el seu cognom en diferents variants: Lüder, Luder, Loder, Ludher, Lotter, Lutter o Lauther. El seu pare Hans (1459-1530) i la seva esposa Margarethe, de soltera Lindemann (1459- 1531), van ser agricultors i propietaris de mines. Es creu que fou el primer o segon fill de probablement nou germans. Es va criar a la propera Mansfeld.

Va cursar estudis a l’escola llatina a Mansfeld des de 1488, i després a Magdeburg, després a Eisenach. El 1501, va estudiar a Erfurt amb la intenció de fer-se advocat. Es va doctorar quatre anys després.

Va ingressar al monestir dels agustins d’Erfurt. El 1506 va professar com a monjo i un any més tard es va ordenar sacerdot. El 1509 es va llicenciar en teologia i va tornar a Erfurt.

El 1510, va viatjar a Roma en representació de set monestirs agustins. La mundanitat del clergat romà el va indignar. El 1512 es va doctorar i va assumir la càtedra de teologia bíblica fins a la seva mort.

El 31 d’octubre de 1517, es va convertir en una figura pública en exposar a la porta de l’església de Tots Sants de Wittenberg les seves noranta-cinc tesis o proposicions, escrites en llatí contra la venda d’indulgències per a la gran obra dels papes Juli II i Lleó X: la construcció de la basílica de Sant Pere a Roma. Ràpidament traduïdes a l’alemany, van aconseguir una àmplia difusió.

Defensava les seves opinions en debats universitaris a Wittenberg i en altres ciutats, per la qual cosa va ser investigat per l’Església romana, determinant la condemna del papa Lleó X (15 de juny de 1520) dels seus ensenyaments i la seva excomunió al gener de 1521.

L’abril d’aquell any, va ser convocat davant l’emperador Carles V a la Dieta de Worms, demanant-li que es retractés davant les autoritats seculars i eclesiàstiques allí reunides. Es va negar assegurant que per fer-ho haurien de convèncer-l’ho amb les Escriptures i la raó. L’emperador el va condemnar, però l’elector Frederic el Savi el va recloure al seu castell (Wartburg), on va emprendre la seva traducció del Nou Testament de l’original grec a l’alemany.

Els desordres provocats a Wittenberg pels seus seguidors el van obligar a tornar a la ciutat el març de 1521. Es va veure implicat en la guerra dels camperols (1524-1526).

Tomàs Munzer (fundador de la secta dels anabaptistes) basava les seves demandes en els escrits de Luter i encara que aquest va recolzar moltes de les seves aspiracions polítiques, va considerar falsos els seus arguments teològics. Va prendre una postura totalment contrària als pagesos; tot i que les peticions d’aquests eren de sentit comú: dret a agafar llenya dels boscos, abolició de la servitud, reducció dels impostos, cessament dels càstigs arbitraris, etc. Es va posar del costat de les autoritats escrivint un dur al·legat contra les hordes assassines ititllant de lladres als pagesos.

Va contreure matrimoni el 27 de juny de 1525 amb Catalina de Bora, una antiga monja que es va convertir en la seva col·laboradora, el seu matrimoni va començar un moviment de suport al matrimoni sacerdotal dins de molts corrents cristians. Luter va tenir amb ella tres filles i tres fills nascuts a Wittenberg: Johannes (1526-1575), Elisabeth (1527-1528), Magdalena (1529-1542), Martin (1531-1565), Paul (1533-1593) i Margarete ( 1534-1570).

Obres
Després d’articular la seva teologia bàsica en els seus primers escrits -De la llibertat cristiana (1519), A la noblesa cristiana de la nació alemanya (1520), El captiveri babilònic de l’Església (1520), De l’esclavitud de l’arbitri (1525) va publicar el seu llibre més famós, Petit catecisme (1529) on exposa la teologia de la Reforma evangèlica comentant breument, en forma de preguntes i respostes, els Deu Manaments, el Credo apostòlic, el Parenostre, el Baptisme i l’Eucaristia.

En prohibir-se assistir a la Dieta d’Augsburg, va delegar la defensa dels reformadors, formulada a la Confessió d’Augsburg (1530), en el seu amic l’humanista Felip Melanchthon (Felip Schwarzerd).

Martí Luter va donar inici el 4 de maig de 1521 a la traducció de la Bíblia a l’alemany en col·laboració amb altres teòlegs. Un any després es va publicar el Nou Testament, i el 1534 tota la Bíblia, que Luter va seguir millorant al llarg de la seva vida. La darrera revisió la va efectuar el 1545, un any abans de la seva mort.

Martí Luter va morir el 18 de febrer de 1546 a Eisleben. Va ser sepultat a l’església del Palau de Wittenberg, prop del púlpit.

El dia 31 d’octubre de 1517, un monjo agustí anomenat Martí Luter va iniciar a Alemanya una de les revolucions més grans de la història. La publicació de Qüestionament al poder i eficàcia de les indulgències (les famoses 95 tesis que, suposadament, Luter va clavar a les portes de l’església del Palau de Wittenberg) va provocar el començament d’una nova era els efectes de la qual, en la religió, la cultura, la sociologia i l’economia continuen presents avui dia.

LA RELIGIÓ CATÒLICA
En els temps en què Luter va començar a desenvolupar les seves teories, Lleó X va prendre possessió del papat amb una gran desfilada que imitava una processó del santíssim i en què apareixia un cartell amb el text següent: «Avantany va imperar Venus [Alexandre VI], després Mart [Juli II], ara empunya el ceptre Palas Atenea». Més que el vicari de Crist a la terra, el papa havia esdevingut un monarca, ocupat en els mateixos assumptes mundans que la resta de governants d’Europa. Com diria posteriorment Adrià VI: «El vici ha vingut a ser tan natural, que els amb ell tacats ja no senten la pudor del pecat». Entre aquestes preocupacions ocupava un lloc destacat els diners: la necessitat de recursos per costejar-se luxes i despeses de guerra va impulsar el comerç amb les indulgències, l’exempció de pecats a canvi de diners, contra el trànsit dels quals es va rebel·lar Luter. El monjo alemany ho va fer sense ser conscient que el seu qüestionament acabaria provocant un cisma. Maximiliano Barrio, professor d’Història Moderna de la Universitat de Valladolid parla de la «falta general de claredat dogmàtica» com una de les raons fonamentals perquè es produís aquesta situació: «El camp de l’error i de la veritat no estava prou desllindat. Luter encara pensava estar dins de l’Església després de qualificar el papa d’Anticrist». A més, per culpa del Cisma d’Avinyó (que durant mig segle va provocar que hi hagués una bicefàlia papal), «no era universalment clar que el papat fos essencial a l’Església. En no poder afirmar-se qui era el legítim papa, s’hi va deixar de pensar i la gent va anar acostumant-se a passar sense papa. La reforma protestant va rebre un fort impuls del fet que, per a molts, Luter portava només l’anhelada reforma, sense advertir que posava en dubte doctrines essencials de l’Església».

LA MORAL
La visió de Luter és essencialment pessimista: sosté que la naturalesa humana té un caràcter pecaminós i nega el lliure arbitri. Així doncs, la salvació depèn de la misericòrdia de Déu. Però allò veritablement crucial del seu pensament és la idea que la fe està per sobre de les bones obres. Per a Miguel Ángel Quintana Paz, professor d’Ètica de la Universitat Europea Miguel de Cervantes, més que una solució, això suposa una «dissolució» del problema de la salvació: «Potser les nostres angoixes no siguin ja sobre el Més Enllà, sinó sobre el Més Aquí, però poden mostrar un matís semblant: com sé que en aquesta vida (o l’altra vida) m’anirà bé, tot tan insegur com és? Com no preocupar-me gaire per això i, justament així, fer-me malbé una mica aquesta vida que vull millorar? Luter ens convida a sortir d’aquest cercle prenent-nos el més important com si no depengués de nosaltres, notant que de vegades la millor manera d’aconseguir alguna cosa és acceptar que no ho aconseguirem només perquè ens esforcem cada cop més».

L’ECONOMIA
Lestudi de la revolució luterana i les seves conseqüències va ser la base d’un dels llibres clau per al desenvolupament de la sociologia. L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905), de Max Weber, va introduir un punt de vista nou respecte a l’anàlisi de les conseqüències d’aquelles 95 tesis. Segons Weber, algunes de les idees plantejades per Luter i els seus deixebles, com Calvino, van contribuir al desenvolupament del capitalisme als Països Baixos, Alemanya i Anglaterra. Després de segles en què l’Església va condemnar l’acumulació de riqueses, la reforma religiosa del XVI va introduir el treball com una manera d’honrar el Senyor. Això és més perceptible en aquelles manifestacions religioses més properes al calvinisme, com els puritans britànics o els protestants holandesos, encara que també en altres denominacions connectades directament amb el luteranisme. Tot i que les idees de Weber han estat objecte de múltiples debats i qüestionaments, continuen conservant vigència, des del moment que suposen una crítica a la tesi marxista que és el sistema econòmic (infraestructura) el que determina el sistema filosòfic i religiós (superestructura )d’una societat. A L’ètica protestant… Weber va defensar el contrari amb un argumentari del qual segueixen recorrent els crítics de Marx. I, sobretot, va subratllar la importància de determinats valors, com ara l’ètica del treball, en la configuració de determinades societats.

Samuel P. Huntington, l’autor de la teoria del Xoc de civilitzacions, defensava precisament que l’ètica del treball que van portar els primers colons puritans a Amèrica del Nord acabaria modelant el sistema moral dels EUA.

LA IMPREMTA
Les idees de Luter s’haurien quedat en una anècdota si no fos per la difusió de les mateixes a través d’un invent relativament recent aleshores. La impremta va fer que les 95 tesis s’estenguessin en pocs mesos per tot Europa. Però, sobretot, va servir com a eina per acostar la Bíblia als fidels. Fins aquell moment, la lectura i interpretació de les Sagrades Escriptures era un monopoli del clergat. Des del moment que els reformadors van començar a defensar un diàleg directe entre l’ésser humà i Déu, es va convertir en un dret de tots els creients. El mateix Luter va traduir la Bíblia del llatí a l’alemany, i aquestes edicions es van multiplicar gràcies a l’invent de Gutenberg, servint com a model per a versions en altres idiomes. Amb això es va afavorir el «sacerdoci universal de tots els batejats» que va predicar el monjo alemany.
LA POLÍTICA
Si el protestantisme es va estendre fins al punt actual, que prop de 900 milions de fidels el converteixen en la segona denominació més important del cristianisme, va ser gràcies a la seva importància política. El desafiament a l’autoritat papal va ser semblant al desafiament al poder imperial representat en Carles V: molts prínceps alemanys van veure amb Luter una oportunitat per deslliurar-se del control de Roma, embrancada en intrigues i aliances, i del propi control imperial. De fet, la designació de «protestant» ve de la carta remesa per diversos prínceps alemanys el 1529 en protesta per la prohibició dels ensenyaments de Luter. Aquella divisió desembocaria a les guerres de religió que van dessagnar Europa durant els segles XVI i XVII, amb moments especialment tràgics com la Matança de Sant Bartomeu a França (1572) o la Guerra dels 30 anys (1618-1648).
Extret de: EL MUNDO, Dilluns, 30 octubre 2017 i CERCA BIOGRAFIES.

Joan Llaveria Pijuan
Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *