ENTRE LLUMS I OMBRA

HE DE SER D’ALTRA GALAXIA. Víctor Manuel Punzano

No m’interessa especialment endinsar-me a explorar els secrets d’un centre d’atenció primària, no és una de les meves passions, de fet si ho faig és com el comú dels mortals quan necessito atenció mèdica. Moltes de les meves amistats, gairebé totes foranes, em pregunten atònites perquè parlo tan bé del CAP Salou. Els espeto que estic satisfet amb el meu proveïdor mèdic de la seguretat social, però que el CAP no és precisament això, i és que de fet a Salou del que disposem és d’un Centre d’Alta Resolució, audaçment competent. Ambigüitats a part, el CAP Salou és un meravellós lloc, banyat per platges increïbles d’aigua cristal·lina i envoltat de la bellesa i la màgia de la naturalesa. Una zona declarada d’interès geològic on el Camí de Ronda s’endinsa per descobrir-nos l’esplendor de les cales. Meravellós sí, però amb més mancances que l’ambulatori més recòndit que pugueu imaginar.

En aquest lloc també hi viuen ciutadans i ho fan tot l’any, i encara reconeixent que es tracta d’una zona estival, paguen els seus impostos i le seves necessitats són tan òbvies com les de qualsevol altre. Algú em pot explicar com poden anar a comprar al poble uns octogenaris que visquin sols i que necessiten un transport públic que de facto no existeix. Les connexions són deficients, mentre que no hi ha un autobús urbà que com a tal connecti aquesta zona estival amb el centre del poble i els seus serveis, si us plau deixem-nos d’excuses barates emparant-nos a la línia interurbana operada per Plana. L’accessibilitat és un punt clau si es vol dignificar el lloc, no hi ha la pregunta entre els nostres regidors que el Turístic Camí de Ronda té obstacles insalvables per a ciutadans amb discapacitat, i què dir del Far de Salou, una joia arquitectònica que no pot ser objecte de visita per tots en igualtat plena de condicions. Però per Déu, em pregunto ara entre extrema estupefacció com se m’acut pretendre aquestes actuacions si les més mínimes condicions de viabilitat no existeixen o estan greument malparades, com són voreres il·luminació i carrers.

Si continuem i parlem de serveis, tot són mancances, bé perquè no existeixen o perquè es troben en període daquesta. La nova CEIP CAP Salou lamentablement encara no és una realitat, l’escola pública de la zona s’hauria d’haver materialitzat fa molt de temps. Si bé cal reconèixer que el consistori ha ofert recentment uns terrenys al Pla de Maset per la seva construcció, com també ho va fer anys enrere a la Generalitat, lamentablement tot acaba sumit al túnel de l’eternitat i els alumnes que fa una dècada haurien d’haver estudiat entre els seus murs ficticis avui ja són Graduats. L’aprovació final del projecte no és competència municipal i encara que la seva resolució depèn de la Generalitat de Catalunya, els ciutadans no mereixen que els seus drets educatius quedin menyscabats pels estira-i-arronsa de les diferents administracions, més ímpetu senyors regidors davant del govern de la nostra comunitat autònoma, que això és Salou.

Per finalitzar, i ja a les albors d’un nou nadal, i si us plau sense voler ser el Grinch de la mateixa, em salta novament el dubte, algú ens ha preguntat si volem invertir els nostres diners en aquest espectacular enllumenat que s’ha duplicat respecte a l’any anterior i a més de la forma tan esbiaixada com que s’ha fet? Salou no és Vigo, encara que polítics similars el governen i també hi opositen. Els llums de cara a la galeria no poden amagar les ombres i misèries d’un municipi per molt que s’intenti.

Sembla que la missió de l’enllumenat és projectada en una única direcció; incitar la nostra societat a consumir. Són part d’un capitalisme que absorta al vulgo a augmentar les línies de crèdit fins a fer-les insostenibles, per després queixar-se de l’interès que apliquen. A les principals botigues de la zona els ve de luxe però és que l’electricitat no arriba a altres llocs que no siguin centre comercial?, problemes d’il·luminació hi ha i recurrents, potser els salten els ploms molt sovint als nostres edils però la manca de fusibles en ells es fa evident quan no són capaços de fer que l’esperit nadalenc arribi a tots els racons d’aquest espectacular municipi.

Víctor Manuel Punzano
Comparteix a les teves xarxes socials!

Un comentario sobre “ENTRE LLUMS I OMBRA

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *