L’any 2022 ha presenciat un increment significatiu en el nombre de matrimonis a Catalunya, segons les dades recopilades i publicades recentment. Aquesta tendència, que va registrar un total de 27.100 enllaços matrimonials, suposa un creixement del 14,8% respecte de l’any anterior, acostant-se als nivells previs a la pandèmia de la COVID-19.
La taxa bruta de nupcialitat, que mesura el nombre de matrimonis per cada 1.000 habitants, es va situar en 3,46, reflectint un panorama on més persones decideixen unir les seves vides a través del matrimoni. Això, acompanyat de diverses altres estadístiques rellevants, com l’edat mitjana en el moment de contraure matrimoni, que es situa en 36,7 anys per als nuvis i 34,7 anys per a les núvies en primeres núpcies.
Un aspecte rellevant és la composició dels matrimonis en relació amb l’estat civil anterior dels cònjuges. El 69,3% d’aquests enllaços van ser per a parelles que contrauen matrimoni per primera vegada, mentre que un considerable 18,4% van ser unions entre una persona soltera i una altra que havia estat casada prèviament. Els matrimonis en segones núpcies per a ambdós cònjuges van representar el 12,3% del total.
Pel que fa a la distribució per sexe, la majoria dels matrimonis, específicament el 96,5%, van ser entre parelles de diferent sexe, mentre que el 3,5% restant correspon a unions entre parelles del mateix sexe. D’aquest últim grup, 400 van ser entre dos homes i 490 entre dues dones.
Els matrimonis amb cònjuges de nacionalitat espanyola van ser majoritaris, abarcant el 79,6% del total, mentre que els matrimonis mixtos, on un dels cònjuges té nacionalitat estrangera, van constituir el 16,7%. Aquells matrimonis entre persones amb nacionalitat estrangera van representar el 3,7% restant.
Una anàlisi per regions revela variacions interessants en els patrons de nupcialitat a Catalunya. Les zones d’Alt Pirineu i Aran, juntament amb les Comarques Centrals, van exhibir les taxes més altes de nupcialitat, registrant 4,0 matrimonis per cada 1.000 habitants. En contrast, les taxes més baixes es van observar a àrees com Ponent, amb un 3,2‰, i les Terres de l’Ebre, amb un 3,3‰.
L’edat mitjana al contraure matrimoni per primera vegada també varia segons la regió. Mentre l’Alt Pirineu i Aran i la regió Metropolitana mostren edats més elevades, amb nuvis de 38,6 anys i núvies de 35,8 anys en el primer cas, i nuvis de 37,0 anys i núvies de 35,1 anys en el segon, les Terres de l’Ebre es distingeixen per registrar les edats més joves, amb nuvis de 35,4 anys i núvies de 32,8 anys al seu primer matrimoni.
Els patrons de nupcialitat per comarques també presenten matisos interessants. Malgrat l’augment generalitzat, el Pallars Jussà i el Solsonès van experimentar una lleu disminució en aquesta tendència. Els màxims de nupcialitat es van observar al Solsonès, amb 5,2 matrimonis per 1.000 habitants, i a l’Aran, amb una taxa de 5,1‰, seguits per Pallars Sobirà i Ripollès, amb taxes del 4,6‰ i 4,5‰ respectivament. En el pol oposat, les comarques amb taxes més baixes van ser el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i altres comarques amb un 2,7‰, 2,8‰ i 2,9‰ respectivament.
En resum, l’any 2022 ha estat testimoni d’un increment en la nupcialitat a Catalunya, amb variacions notables en edats, estadístiques per sexe i distribució geogràfica, reflectint una dinàmica social en evolució constant.
Font: Idescat
