El darrer Cens de Població i Habitatges del 2021 ha revelat transformacions significatives en la manera com es considera la residència en establiments col·lectius, dibuixant un retrat demogràfic fascinant de la societat actual. Segons les dades obtingudes, a partir del 1 de gener de 2021, la població empadronada en aquests establiments ascendeix a un total de 76.379 persones, amb una divisió de 39.660 homes i 36.719 dones, segons les estadístiques del Cens.
Una de les novetats més rellevants és la definició de qui es considera resident en aquests espais. Mentre que en el cens anterior, del 2011, es tenia en compte a aquells que hi residien independentment de l’empadronament, en aquesta nova edició, s’ha optat per considerar residents només aquells que hi estan empadronats. Aquest canvi ha donat lloc a un augment considerable del 62,8% en la població empadronada en establiments col·lectius, amb un total de 29.476 habitants més registrats.
Un dels punts interessants és la diferència demogràfica entre espanyols i estrangers. Els espanyols empadronats sumen un total de 46.151 persones, dividides entre 18.529 homes i 27.622 dones. En contrast, hi ha 30.228 estrangers, dels quals 21.131 són homes i 9.097 dones. Això revela una distribució demogràfica singular, amb diferències no només en quantitat sinó també en edat mitjana.
Precisament, l’edat mitjana és un aspecte que defineix notablement els perfils demogràfics. Mentre que els espanyols registren una mitjana de 66,4 anys, amb 56,8 anys per als homes i 72,8 anys per a les dones, els estrangers presenten una edat mitjana molt inferior, de 32,7 anys, amb diferències minses entre gèneres (32,4 anys per als homes i 33,4 anys per a les dones).
Pel que fa a la distribució geogràfica, els municipis amb major població en establiments col·lectius són Barcelona, amb 36.393 persones, seguit de prop per Vilanova i la Geltrú, amb 2.274 habitants, i Lleida, amb 1.872 residents en aquests espais.
Els tipus d’establiments on la gent resideix són diversos i revelen tendències socials i demogràfiques interessants. Les residències i habitatges tutelats per a gent gran són els espais amb més població, amb 23.400 persones i una edat mitjana sorprenentment elevada de 84,2 anys. Això contrasta amb altres institucions d’assistència social per a persones amb risc d’exclusió social o sense llar, que acullen 22.849 persones, amb una mitjana d’edat de 36,0 anys. Els centres residencials per a persones amb discapacitat també tenen una població considerable, amb 5.359 persones i una edat mitjana de 51,6 anys.
L’Idescat, l’institut responsable de la recopilació i anàlisi d’aquestes dades, ha ampliat la divulgació dels resultats del Cens de Població i Habitatges 2021, oferint informació detallada sobre diversos aspectes com el sexe, l’estat civil, el lloc de naixement, la nacionalitat, el nivell educatiu, la relació amb l’activitat econòmica, el lloc de residència anterior i el tipus d’establiment col·lectiu.
Aquesta ampliació en la divulgació de les dades permet un aprofundiment en l’anàlisi demogràfic i social, oferint una visió més completa de la realitat de la població resident en establiments col·lectius. Aquesta nova comprensió pot servir com a base per a polítiques socials i de benestar més ajustades a les necessitats d’aquests sectors de la població.
En resum, les xifres i detalls revelats pel darrer Cens de Població i Habitatges il·lustren una realitat demogràfica variada i en canvi constant, que ofereix una panoràmica àmplia i rica per comprendre millor la societat actual i per planificar el futur amb polítiques adaptades a les necessitats de les persones que resideixen en aquests espais col·lectius.
Font: Idescat
