L’any 2022 ha estat marcat per una realitat ineludible: la mortalitat a Catalunya. Amb 70.706 defuncions registrades, el teixit social ha hagut de confrontar-se amb les xifres d’un any caracteritzat per una presència constant de la mort. Aquestes dades, més que meres xifres, són una radiografia de la realitat humana i demostren l’impacte profund que la mortalitat ha tingut en la societat catalana.
Els detalls d’aquesta realitat despleguen panorames complexos. Les diferències de gènere es mostren minses, amb 35.395 defuncions masculines i 35.311 femenines, una línia gairebé equilibrada en el llibre de la mort. La taxa bruta de mortalitat, xifra que revela la proporció de defuncions per cada 1.000 habitants, s’ha fixat en 9,02. Això representa una ascensió en comparació amb l’any anterior, amb un augment relatiu del 1,97%, equival a 1.364 defuncions més.
Els territoris són una peça clau en aquesta representació estadística de la mort. Les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i Aran, i Ponent són les regions que han experimentat les taxes brutes de mortalitat més altes, tot coincidint amb poblacions de major edat. En contrast, el Camp de Tarragona, el Penedès, i l’Àmbit Metropolità han registrat les taxes més moderades.
A nivell de comarques i Aran, la Terra Alta, el Priorat, les Garrigues, i el Pallars Jussà han encapçalat la llista amb taxes de mortalitat més elevades, mentre que Aran, el Vallès Occidental, i el Vallès Oriental han presentat les taxes més baixes, traçant un mapa variat i matitzat de la mort a través del territori.
L’anàlisi per mesos revela patrons interessants. Els mesos d’hivern s’han destacat com a moments de major incidència de defuncions, tot i que també s’ha registrat un segon repunt a l’estiu. Gener es posiciona com el mes més tràgic amb 7.452 defuncions, seguit per desembre, febrer i juliol, tots tres mantenint una mitjana diària de 215 defuncions. D’altra banda, setembre i octubre han estat els mesos de menor mortalitat.
A nivell setmanal, la mitjana anual de defuncions se situa en 1.350. Les primeres cinc setmanes de l’any han assolit les xifres més altes, destacant la setmana 4 com el pic màxim amb 1.790 defuncions. Després de gener, les setmanes 50 i 51 (desembre) han registrat un seguit de defuncions, seguides de prop per la setmana 29 (juliol).
L’anàlisi diari revela una altra capa de detalls. Amb una mitjana de 193 defuncions diàries, els dies 18, 26 i 27 de gener han estat els més desoladors amb 272 defuncions cada dia. Així mateix, altres moments han vist picades en les xifres, amb dies com el 3, 4 i 9 de febrer, el 15 i 20 de desembre, i el 19 de juliol, tots superant la marca dels 250 decessos diaris.
Aquesta crua realitat, il·lustrada amb estadístiques glaçants, ens recorda la fragilitat de la vida i la seva inexorable intersecció amb la mort. Més enllà de les xifres, cada dada reflecteix una història personal, una pèrdua familiar o un buit en la comunitat. És un recordatori per abordar la mort no només des d’una perspectiva numèrica, sinó també amb empatia, compassió i una voluntat de construir una societat que valori la vida en cada instant.
Font: Idescat
