Durant els darrers mesos s’han enviat 10.000 kits gratuïts de mesura i fins ara s’han registrat gairebé 5.000 mesuraments de totes les comunitats autònomes
Aquesta iniciativa ciutadana, impulsada per Greenpeace en col·laboració amb la Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial, mostra la gran preocupació de la ciutadania per la mala qualitat de l‟aigua
Greenpeace enviarà els resultats a les autoritats competents, que han de posar en marxa mesures correctives urgents
Gairebé 5.000 mesuraments porten registrats, en només dos mesos, les 10.000 persones que han rebut un kit gratuït de mesurament de nitrats a l’aigua per part de Greenpeace, en col·laboració amb la Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial. I les dades, fetes públiques avui, en el marc de la III Setmana Stop Ramaderia Industrial, donen resultats alarmants: el 28,6% de les aigües subterrànies analitzades estan contaminades, precisament les més preocupants en ser les reserves d’aigua per a un futur incert .
D’aquests primers resultats -que no són gaire un diagnòstic d’aproximació- s’extreu també que un 7% de les aigües de consum examinades també estan contaminades. Tot i que sembla un percentatge baix, això significa que moltes persones poden estar bevent aigua contaminada sense saber-ho. Un 11% de les aigües superficials analitzades (riu, rierol, llacs, llacunes, etc.) també presenten contaminació.
L’extraordinària acollida d’aquesta iniciativa ciutadana, complementària a la Xarxa Ciutadana de Nitrats també impulsada per Greenpeace, mostra la gran preocupació que hi ha per la contaminació de l’aigua a tot el territori. De fet, hi han participat persones a totes les comunitats autònomes sense excepció.
Catalunya és on s’han realitzat més mesuraments, seguida de Madrid i Castella i Lleó. Pel que fa als resultats, les tres CCAA amb més contaminació detectada són Balears, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, amb, respectivament, 43%, 22% i 20% dels seus mesuraments amb resultats negatius.
Aquesta III Setmana de Lluita Stop Ramaderia Industrial té el lema “Protegir l’aigua és protegir la vida”, cosa que sembla que les autoritats no acaben d’entendre. Doncs aquí hi ha 10.000 persones disposades a mostrar la preocupant realitat”, ha declarat Luis Ferreirim, responsable d’agricultura i ramaderia de Greenpeace Espanya. “Si hi hagués suport i interès, aquest tipus d’iniciatives es podrien fer encara més grans i contribuir a tenir un diagnòstic millor de la situació. Les persones volen conèixer la qualitat de l‟aigua, els preocupa i els mobilitza”.
La posada en marxa d’aquest tipus d’iniciatives està contemplada a la legislació estatal per combatre la contaminació de l’aigua per nitrats i les haurien d’impulsar les autoritats competents. Tot i això, des que es va aprovar el gener del 2022, no s’ha dut a terme ni una sola iniciativa d’aquest tipus, amb la importància que tindrien per tenir un diagnòstic més ampli d’aquest greu problema.
La causa d’aquesta contaminació és ben coneguda: l’agricultura i la ramaderia industrials. A Espanya, el 2022 es van sacrificar gairebé 900 milions d’animals. Només porcs, que són la causa més gran del problema, sumen 56.271.143. I, lamentablement, l’agricultura està també cada cop més al servei de la ramaderia industrial, produint aliment per a aquesta ingent quantitat d’animals. Conscient d’aquest problema, i davant la pressió també de la Comissió Europea, el Govern espanyol, sembla que ha pres cartes a l’assumpte. A l’inici del 2022 es va aprovar el Reial decret 47/2022 per protegir les aigües de la contaminació per nitrats i més recentment el 665/2023 en què s’estableix la relació de les activitats potencialment contaminants del sòl i per tant de l’aigua. D’altra banda, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, va presentar la seva Estratègia NITRACHE a l’inici del 2023, en què destaca la mesura de no donar concessions ni autoritzacions a noves instal·lacions ramaderes intensives oa l’ampliació de les existents a les zones més sobrecarregades en nitrats . Aquestes mesures són un bon pas, però són encara insuficients i totes les autoritats competents s’han d’involucrar en la resolució d’aquest problema i actuar de manera coordinada, perquè altrament aquestes mesures funcionessin com a pegats en un lloc i exportaran el problema a un altre.
“Sabem com revertir el problema: reduint l’ús de fertilitzants sintètics i la cabana ramadera industrial que genera una ingent quantitat d’excrements i purins. En definitiva, cal abandonar el model destructiu agroindustrial. Però manca coratge polític per anar a l’arrel del problema. Necessitem acció per salvar l’aigua i per això enviarem les dades a les autoritats competents, demanant mesures urgents i efectives. Com més tard actuem, més difícil serà revertir el problema i més faran mal les mesures”, conclou Ferreirím.
De moment, els mesuraments continuaran realitzant-se, ja que la ciutadania està cada cop més preocupada per la qualitat de les seves aigües, no subjectes als controls necessaris.
Font: Greenpeace
