En aquesta ocasió entrevistem a la Lidia, que es la propietaria de la Jugueteria Galuxi de Cambrils. La seva màgica jugueteria es al carrer Josep Anselm Clavé nº 13. La Lidia és una apassionada dels jocs i les joguines, i a la seva tenda no només es troben joguines; es troba il·lusió, alegria i la millor manera d’aprendre, que és jugant.
ELS JOCS DE PEDAGOGIA ACTIVA.
D.E.- Quin objectiu tenen aquests tipus de jocs?
Lidia.- És allò que afavoreix l’aprenentatge basat en l’observació i l’experimentació del nen, quan ell mateix adquireix el propi aprenentatge en un ambient preparat, amb els recursos necessaris que t’ofereix un joc. I què vol dir això? Doncs, per exemple, quan tú li compres un joc de pedagogia activa, el nen vol ser autònom, és a dir, que té la capacitat de poder fer un desenvolupament sol, amb el joc, però amb l’atenció d’un adult, és a dir, no participa si el petit no li demana ajuda…forma part del joc, perquè està
observant el petit, perquè el nen està evolucionant, el nen està entretingut…
Llavors, els jocs que procuro tenir a la botiga, m’agrada anar una mica més enllà: obro un record als pares, independentment de l’autonomia del nen, lo bonic per mi és la unió, és a dir, la mare, el pare, els pares puguin participar des del minut n.1 amb el nen. Com es fa això?, doncs obrint el record, tenint jocs de quan els pares eren petits, com, per exemple, Érase una vez el hombre, Érase una vez el Cuerpo humano,…Aquesta col.lecció d’Educa-Borràs, el que fa és que el pare o la mare o els pares tinguin les
ganes de participar amb el nen des del minut 1, perquè els hi obre la curiositat, de quan eren petits, i no se’n adonen, i estàn fent la participació amb el nen, passant hores, i el nen desenvolupa la seva introversió, la seva matemàtica, la seva lògica… i em sembla molt bonic.
Llavors, el que vull a GALUXI, a la part de la secció de pedagogia activa, és trobar el punt que flueixi, perquè els pares puguin participar des de l’inici del joc, perquè sigui realment una estona bonica.
D.E.- Hi ha una tipologia? O el que busques serveix per tot moment i situació o condició?
Lidia– No. Cada nen té una necessitat especial i diferent. Hi haurà un nen, per exemple, que la matemàtica no li agradi com pot ser un cub màgic, i hi haurà un nen que li agradi molt la matemàtica; llavors, el que hem de trobar no només que el nen coneixi les diferents opcions que pot trobar en un joc de pedagogia activa, sinó que també trobi el que realment li agradi, i desenvolupi realment això.
A mi molta gent es basa en l’edat del joc, i tampoc no és així. És a dir, un joc és per més de dos anys, però a lo millor el nen en té un i és un nen molt avançat i necessita un joc de dos anys. Hem de trobar, també la necessitat que tenen els nostres fills, per sapiguer què necessiten, si per damunt, per sota…; a part el que tampoc és bo és que es frustrin, no? I que un joc no tingui el que vols que tingui, que és la necessitat de cobrir aquesta diversió amb aprenentatge. Llavors, hem de trobar en un joc l’estabilitat del nen perquè
pugui tenir un espai, una estona bona per què disfruti; no que estigui cinc minuts, que no li agradi el que li estem donant i ho deixi de costat, i no li doni la oportunitat a un altre lloc que pugui agradar-li molt. El tema de l’edat és molt important, però també el desenvolupament del nostre nen, que l’hem de conèixer. Per fer-ho, procuro tenir molta varietat. Important també el material de fusta, per cuidar el medi ambient, que és molt important. Treballem amb la marca de proximitat que es diu Cayro, on es fan tots els jocs aquí, i em sembla meravellós la diversitat de jocs que té d’aprenentatge, d’educació, de matemàtica i de lògica.
D.E.- És com quan es fa un puzzle, que a través del treball en equip, s’aconsegueixen trobar les peces, primer les de fora, i es van col.locant, i després les de dins?
Lidia– La pedagogia activa es basa en acompanyar, amb formar part d’algo amb algú, és a dir, el bonic és guiar, respectar l’espai emocional del nen i la vivència de cada petit; és a dir, si a un nen, per exemple, li poses a fer un puzzle, i no li agrada el puzzle i als pares sí, frustraràs una mica aquest petit, perquè no trobarà el desenvolupament que ell necessita, i el gust per jugar… per convertir-ho tot dintre de l’aprenentatge, perquè ell no es trobi forçat que realment no està jugant…llavors està aprenent; és molt important que el nen tingui un ambient relaxat, i que es trobi a gust en el que està fent. Llavors, és molt
bonic participar, però en el que a ell li agradi.
D.E.- El que passa és que, per saber el que li agrada, hi ha d’haver una varietat de mostruari, i serà quan veuràs en quin tipus hi està més estona.
Lidia– Aquí veurem la seguretat i la confiança que el nen té o no té. I la carència la veurem també. A un nen que li posis una varietat de joguines li veuràs de seguida on es decanta. Llavors, és aquí on has de potenciar, i després el que tu vulguis potenciar com a aprenentatge de cada dia…però sí que li dones una estona de diversió, d’aprenentatge… Si al nen li agrada aquest tipus de joc, li hem de trobar més
oportunitats amb aquesta varietat, per poder avançar.
D.E.- Moltes gràcies per la teva aportació.
