La Comissió de Seguiment del Buidatge de l’Abocador de Vacamorta visita l’abocador per comprovar l’evolució de les tasques de buidatge i de l’estat de les zones humides

Els membres del Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya i de la Comissió de Seguiment del Buidatge de l’Abocador de Vacamorta han fet una visita aquest divendres a aquest abocador, situat al terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.

La visita s’ha realitzat amb l’objectiu de mostrar a la Comissió de Seguiment l’evolució de les tasques de buidatge i de l’estat de les zones humides, de conformitat amb el compromís adquirit a l’última reunió de la comissió informativa i la voluntat de seguir treballant amb absoluta transparència vers els ajuntaments i veïnat de d’Acció Climàtica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’Agència de Residus de Catalunya.

En la trobada, l’Agència de Residus de Catalunya ha informat dels treballs que s’estan duent a terme. Actualment, s’està executant una actuació pilot, amb el buidat d’unes 20.000 tones de residus.

L’actuació consisteix en excavar aquesta quantitat de residus, fer un procés de separació per grandària (fins i grollers), extraure metalls fèrrics, analitzar les fraccions, intentar promoure sistemes de valorització, i en darrer terme, portar els residus resultants a dipòsit final.

Aquesta actuació es fa per extraure residus físicament i realitzar totes les actuacions possibles per tal d’orientar la realització del buidat total del dipòsit. En total, es tracta d’un volum d’uns 3 milions de metres cúbics.

^{El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur Chiaraviglio, i el director de l’ARC, Isaac Peraire Soler.}

Al marge de realitzar caracterització dels residus extrets, es vol saber com es comporten les masses de residus, quins tractaments poden ser adients a realitzar, tant en el moment de l’extracció com a destí, les possibilitats de valoritzar fraccions de residus existents al dipòsit, conèixer el comportament del dipòsit en la fase d’extracció, presència d’emissions de qualsevol tipus, dificultats en el transport i/ o en la logística.

Per dur a terme l’esmentada actuació, l’Agència de Residus ha contractat dues empreses: Disseny i Sostenibilitat és la que realitza la direcció d’obra i la coordinació de seguretat i salut. Aquesta actua de part de l’òrgan contractant, per fer el seguiment de l’obra i fer que aquesta s’executi tal i com està projectada. L’empresa que realitza l’obra és una UTE, formada per les empreses FCC ÀMBITO S.A.U. Y FCC CONSTRUCCIÓN S.A. Aquesta és la que realitza físicament l’obra

Aquestes empreses s’han escollit de la següent manera. Ambdues empreses van ser adjudicades d’acord amb el procediment de contractació oberta. Van ser per tant aquelles empreses que van obtenir millor puntuació dels respectius processos de concurrència pública. Tota la documentació relativa a la contractació està accessible al públic al Perfil del Contractant.

Es preveu finalitzar l’execució de tots els treballs, corresponents a aquesta fase, el mes de març de 2024.

Resultats obtinguts

De moment, els resultats que s’han obtingut són els següents. S’ha vist que els residus extrets, tant la fracció fina com la fracció gruixuda, tenen poques possibilitats de valorització. La fracció fina té una composició molt propera a les terres utilitzades en les operacions de cobertura, tot i que els nivells d’alguns metalls i la presència d’hidrocarburs impossibilita la gestió a un dipòsit de classe 1. Les possibilitats de valorització estan en ser utilitzades com a capes de cobertura dels dipòsits, capes de regularització i reperfilat en dipòsits de classe 2.

Tot i així, s’està realitzant una actuació per a veure si es pot millorar la qualitat d’aquesta fracció, basada en bioremediació. Es farà una experiència in situ, amb una quantitat de 1000 metres cúbics d’aquestes terres, en les que es plantarà melca (Sorghum). Aquesta planta té la capacitat de créixer en terrenys com els que formen les terres extretes. Es vol avaluar la possibilitat de degradació dels hidrocarburs, així com el segrest dels metalls (que és molt poc superior als límits dels dipòsit de classe 1), per a veure si poden tenir altres destins.

La fracció gruixuda és rica en plàstics. Les anàlisis permeten determinar la seva admissibilitat en un dipòsit de classe 2. Les possibilitats de valorització estan essent analitzades. S’han fet proves amb empreses que volen recuperar metalls encara presents en petites proporcions, així com materials plàstics. Tot i tenir encara cert recorregut, fins ara no s’hi ha demostrat un interès significatiu per part de cap empresa o tecnologia.

Quines alternatives han sorgit de resultes de la prova actual

Sembla descartat l’ús com a font per a fabricar CSR. Hi ha oberta la possibilitat de fer recuperació de metalls (alumini i coure) procedents dels residus de vehicles dipositats Hi ha oberta la possibilitat de recuperar alguns plàstics de cert valor, també procedents d’aquesta fracció. La separació de metalls és molt petita per inexistència en els residus dipositats. Hi ha oberta la possibilitat d’utilitzar la fracció fina com a substitució de terres en dipòsits controlats de classe 2. S’està pendent de la recerca en bioremediació, que s’iniciarà en breu, en col·laboració amb l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).

Com s’actuarà posteriorment

L’alternativa que pren més cos és la realització d’una contractació via concurrència competitiva.

Mitjançant aquest procediment reglat i establert en la Llei de Contractes de l’Administració Pública, es permetrà obrir la concurrència a empreses i idees, que amb el coneixement de partida puguin proposar la millor solució, i fins i tot els destins dels residus o fraccions extretes.

Té l’avantatge de permetre la definició de la solució, quan hi ha forces incerteses en el punt de partida.

Qui forma part de la Comissió de Seguiment

La Comissió de Seguiment del Buidatge de l’Abocador de Vacamorta té els integrants següents: Secretaria d’Acció Climàtica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Agència de Residus de Catalunya, Serveis Territorials de Girona del Departament d’Acció Climàtica, Consell comarcal del Baix Empordà, ajuntaments de Corçà, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura, la Bisbal d’Empordà i Madremanya i la Plataforma alternativa a l’abocador de Cruïlles.