“L’atenció a la dependència de l’Estat espanyol ha fet fallida”. Així s’ha referit el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, al sistema que avui atén més de 200.000 persones amb necessitats de suport a Catalunya, en el marc de la Llei estatal d’atenció a la dependència i promoció de l’autonomia personal. Segons el conseller, el model actual no garanteix prestar serveis de qualitat, ni afrontar la llista d’espera, ni és transparent en el seu funcionament. Mancances que segons Campuzano també s’evidencien en el finançament: “Els recursos que mobilitza l’Estat espanyol són clarament insuficients per abordar el repte de l’envelliment, i tampoc compartim els criteris de repartiment de recursos”, ha reblat.
Campuzano ha fet aquestes declaracions aquest migdia a Madrid, després de reunir-se amb la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, i el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy Amador. Les primeres trobades amb els nous titulars de les carteres que comparteixen matèries amb el Departament han servit per situar algunes de les qüestions que segons el Govern català cal abordar amb urgència. Així mateix, Campuzano ha recordat el necessari respecte de les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria de serveis socials i infància i joventut reconegudes a l’Estatut d’Autonomia.
“He traslladat al ministre la necessitat de replantejar a fons el sistema de finançament de l’atenció a la dependència”, ha explicat Campuzano. En aquest sentit, el Govern català ha proposat al ministeri la creació d’un grup de treball per impulsar aquesta reforma i que analitzi també el deute històric de l’Estat amb Catalunya. Campuzano ha recordat que des de l’aprovació de la llei l’any 2006 l’Estat espanyol mai no ha complert l’aportació del 50% de cost del sistema, que continua recaient majoritàriament en l’administració catalana i en les famílies.
“Reformular el sistema de finançament de la dependència no és només revisar allò que l’Estat aporta al conjunt del sistema, sinó garantir que els propers anys es pugui afrontar un creixement sostingut i sostenible de les inversions en serveis i prestacions”, ha destacat. Amb aquest objectiu, Campuzano ha plantejat la necessitat d’establir un ingrés fiscal de caràcter estatal i finalista, com França o Alemanya, amb l’objectiu d’arribar al final de la legislatura amb una inversió en dependència del 2% del PIB. També ha reivindicat un fons estatal per inversions en infraestructures socials.
Mentre no s’apliqui un nou model finançament, el titular de Drets Socials ha reclamat establir els criteris que determinen el finançament del nivell mínim. Segons Campuzano, cal fixar nous paràmetres de finançament del nivell acordat, que tinguin en compte la població potencialment dependent, els costos efectius de prestació dels serveis i la promoció de la desinstitucionalització.
Acompanyament a joves migrats sols i prestació per la criança
Amb la ministra Rego, el conseller ha insistit en la necessitat d’abordar un finançament just i responsable per a l’atenció dels menors d’edat que emigren sols així com l’imprescindible governança compartida en l’abordatge d’aquest fenomen. Segons el conseller, l’Estat espanyol continua sense entomar decisions sobre com cal assumir la inversió derivada de l’atenció d’aquests joves, que recau en l’administració autonòmica. Campuzano ha recordat que el Govern català fa anys que està fent un esforç molt rellevant en l’acollida d’aquests joves. Només aquest any n’han arribat a Catalunya més de 2.300 i el sistema de protecció a la infància català n’acull prop de 6.200, entre menors i majors d’edat.
“Tal com Canàries planteja un esforç solidari per l’acollida d’immigrants, Catalunya també reclama que si som el territori que avui està assumint més joves siguem acompanyats financerament per part del govern de l’Estat i alhora que sigui capaç de regular els fluxos migratoris”, ha explicat Campuzano, que ha proposat a la ministra la creació d’un fons estatal d’acollida.
En aquesta mateixa trobada, el conseller ha remarcat la importància d’impulsar una prestació universal per fill a càrrec de manera urgent, perquè “Espanya encapçala les taxes de pobresa infantil de la UE i una mesura d’aquestes característiques ha demostrat ser efectiva en altres països, com Polònia o Itàlia recentment”.
Font: GENCAT
