Madrid també s’avança a Tarragona en la implantació dels Autobusos d’Alta Prioritat

Línia de Valdebebas

Autobusos eléctrics amb prioritat als semàfors connectaran Móstoles i Alcorcón

Un estudi recent impulsat per la Conselleria de Transports avalua la seva viabilitat.

Un sistema de transport públic no contaminant, elèctric, que circuli per una plataforma reservada i davant del qual els semàfors canvien a verd al seu pas, és el pla que els responsables regionals de Transport tenen per unir dues de les principals ciutats de la Comunitat de Madrid: Móstoles (207.095 habitants) i Alcorcón (169.502). La Comunitat ha posat en marxa un estudi de viabilitat per avaluar la implantació d’una línia d’autobús d’ús prioritzat (BuP) entre ambdues localitats.

Va ser un dels compromisos de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, durant el Debat d’Investidura, el passat mes de juny: una nova modalitat de transport que prioritzi la neteja, la rapidesa i l’eficiència. El projecte apunta a que la línia de BuP tindrà el seu origen a l’actual estació de Puerta del Sur (corresponent a les línies 10 i 12 de Metro). Des d’allà connectaria amb els barris d’Urtinsa i l’Ensanche Sud, a Alcorcón; i els barris de Villafontana, Avinguda de Carlos V, Manuela Malasaña, passant també pels recintes ferials a Móstoles. Aquest recorregut està estudiat per beneficiar especialment els nous desenvolupaments urbans més allunyats de la línia C5 de Cercanías en aquestes dues localitats de la zona sud de la regió.

Aquests autobusos d’ús prioritzat són vehicles elèctrics d’alta capacitat (entre 100 i 150 passatgers), que ofereixen màxima regularitat en la circulació i un nombre reduït d’aturades. En alguns casos fins i tot es pot comprar el bitllet a l’aturada per no retardar la sortida. Tenen prioritat semafòrica en totes les interseccions. L’estudi valorarà si resulta viable la seva posada en marxa. Si així fos, expliquen fonts de la Conselleria d’Habitatge, Transports i Infraestructures, dirigida per Jorge Rodrigo, aquesta mesura s’inclourà en l’Estratègia de Mobilitat Sostenible en què ara està treballant el Consorci Regional de Transports de Madrid (CRTM), dependent de la Conselleria d’Habitatge, Transports i Infraestructures.

Horaris fiables

Els autobusos d’ús prioritzat presenten moltes avantatges respecte a un autobús convencional. La primera, sens dubte, és que són més fiables en els seus horaris, ja que els semàfors s’aniran obrint al seu pas. A més, en circular per un carril reservat, no han de superar altres vehicles per arribar a l’aturada.

A més, el cost de la seva posada en marxa és menor que el de construir una línia de Metro Lleuger, ja que aquests BuP no necessiten inversió en infraestructura ferroviària -no avança sobre carrils- i no té impacte visual -no necessita catenària, com sí que fan servir Metro o tramvies-. L’estudi sobre el BuP Alcorcón-Móstoles tindrà un cost de 11.600 euros. En ell, es tindran en compte aspectes territorials, demogràfics, urbanístics i mediambientals, per valorar la viabilitat del nou sistema de transport. També s’analitzaran altres factors com el sistema de transports existent i planificat, dades de trànsit, la demanda de viatgers actual i la planificada a futur. També s’avaluaran els possibles itineraris que existeixen com a alternatives per connectar el BuP amb altres xarxes de transport públic. L’estudi té un termini d’execució previst de quatre mesos.

Pionera, la línia de Valdebebas

Des de passat mes de maig, opera una línia d’aquest tipus que connecta els desenvolupaments residencials de Valdebebas i Sanchinarro amb l’Hospital Ramón y Cajal, i amb l’Hospital Enfermera Isabel Zendal i el futur intercanviador de Valdebebas. És, segons fonts de la Conselleria, «la primera línia BRT (Bus Rapid Transit) de la Comunitat de Madrid». Aquestes neixen a imatge de les que van sorgir, als anys 70, a Lima (Perú) i Curitiba (Brasil), i tenen dues claus: existència d’un carril exclusiu i prioritat en la circulació. «Es tracta d’aconseguir la capacitat i la velocitat del Metro amb un sistema de transport públic massiu de menor cost i més ràpida implementació», conclouen. Aquest sistema té la capacitat i velocitat del Metro, amb menor cost i una implantació més ràpida.

Instal·lar catenaria entre Cambrils i Vila-seca per alimentar trens

Els recents estudis realitzats pel Departament de Territori han revelat la necessitat d’instal·lar catenàries en certs punts del trajecte entre Cambrils i Vila-seca per permetre l’alimentació dels trens i garantir un recorregut de quinze quilòmetres.

Aquesta proposta, però, no està exempta de controvèrsia, ja que algunes d’aquestes catenàries tindrien impacte sobre la trama urbana de Salou. Els plans generarien una afectació a la ciutat, un aspecte que ha despertat l’oposició contundent de l’alcalde Pere Granados. Granados, des de sempre, ha defensat la idea d’evitar la presència de línies elèctriques aèries en aquesta àrea.

En paraules del mateix alcalde: «Si el projecte del tramvia no es integra completament dins del nucli urbà i acaba sent una nova barrera enmig del municipi», ha afirmat, «estudiarem prendre mesures, fins i tot recorrer als tribunals, per oposar-nos-hi.»

Aquesta oposició plantejada per l’alcalde de Salou s’ha convertit en un punt àlgid en el debat sobre la necessitat d’aquesta infraestructura i els seus possibles impactes a nivell local. El dilema entre el desenvolupament del transport ferroviari i la preservació del paisatge urbà ha generat un clar enfrontament entre les autoritats locals i els plans del Departament de Territori.

La visió de l’alcalde Granados defensa fervorosament una integració respectuosa de qualsevol obra o infraestructura dins de l’entorn urbà existent, prioritzant la cohesió i evitant la fragmentació que podria suposar la presència de la catenària en aquesta zona concreta.

Això ha generat un escenari on es dibuixa una confrontació entre dues visions: la necessitat de modernitzar i millorar la xarxa de transport i, alhora, el respecte i la preservació de la integritat urbana.

El cas plantejat a Salou no és únic; s’ha convertit en un exemple paradigmàtic de la tensió present entre les necessitats d’infraestructures i la voluntat de protegir l’entorn urbà. El debat sobre com adaptar noves infraestructures en entorns ja consolidats és una qüestió que requereix un diàleg profund i una consideració cuidadosa dels diversos punts de vista. Altres municipis com Gavà, Viladecans, Mont-Roig, o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ho van tenir clar des del primer moment i van rebutjar la implantació del tramvia per garantir la integritat i cohesió dels seus territoris, optant molts d’ells per sistemes més eficients, més ràpits i més econòmics com ho son el Autobusos d’Alta Prioritat

És evident que el desenvolupament i la millora dels sistemes de transport són crucials per al progrés d’una comunitat. No obstant això, aquestes mesures han de ser implementades de manera que minimitzin els impactes negatius i maximitzin els beneficis per a la població local.

La aposta decidida de capitals capdavanteras en transport urbà com Barcelona o Madrid per sistemes d’Autobusos d’Alta Prioritat, els costos i temps d’implantació, posen seriosament en dubte la implantació, la viabilitat, i sobre tot la utilitat real del TramCamp.

Font: Esclafit

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *