Creixement i dinàmica poblacional a Catalunya: noves xifres reveladores

La dinàmica poblacional a Catalunya durant l’any 2022 ha sigut protagonista d’una evolució significativa, segons els resultats definitius de les Estimacions de població. Els números indiquen un augment notori de 140.140 habitants en el transcurs d’aquest període, portant la població resident a Catalunya a 7.901.963 persones a 1 de gener de 2023.

Un dels factors clau que ha contribuït a aquest creixement és la migració amb l’estranger, que ha aportat un total de 158.546 persones. Això destaca la vitalitat i la diversitat de Catalunya com a destinació atractiva per a immigrants. En canvi, el creixement natural, que inclou els naixements i defuncions, ha mostrat un saldo negatiu de −14.324 persones, amb 56.382 naixements menys que 70.706 defuncions. D’altra banda, el saldo migratori amb la resta d’Espanya ha contribuït a una disminució de 5.865 persones en la població.

L’Idescat ha assenyalat que Catalunya havia assolit els 8 milions d’habitants al novembre del 2023, amb una dada provisional avançada. Aquest increment important s’ha distribuït de manera desigual entre els municipis catalans. L’any 2022, 672 municipis van experimentar un creixement demogràfic, mentre 256 van veure una disminució i 19 van mantenir-se constants. D’aquests, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró han destacat amb un creixement relatiu del 73,1‰, seguits de prop per Lloret de Mar amb un 66,4‰. Per contra, Badia del Vallès (−7,3‰) i Sant Andreu de la Barca (−3,1‰) han estat els municipis que han registrat una pèrdua significativa de població.

Els moviments migratoris han estat determinants en aquesta tendència. El saldo migratori amb l’estranger ha estat positiu en 786 municipis, negatiu en 90 i nul en 71. Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat han destacat com els municipis amb majors saldos migratoris amb l’estranger, registrant 55.386 i 10.784 persones respectivament. D’altra banda, Badia del Vallès i Sant Sadurní d’Anoia han tingut els saldos migratoris amb l’estranger més baixos amb 41 i 55 persones respectivament.

Pel que fa al saldo migratori interior, 557 municipis han mostrat un saldo positiu, 368 un saldo negatiu i 22 han mantingut el seu equilibri. Calafell i Sant Just Desvern són els municipis amb majors saldos migratoris interns, mentre que Barcelona i Badalona han experimentat els saldos més baixos amb −9.528 i −1.639 persones respectivament.

El creixement natural, que reflecteix la diferència entre naixements i defuncions, ha sigut positiu en 178 municipis, negatiu en 681 i nul en 88. Sant Cugat del Vallès i Salt han liderat aquesta estadística en termes de creixement natural, mentre que Barcelona i Sabadell han mostrat un decreixement demogràfic significatiu.

L’impacte d’aquesta dinàmica també es reflecteix a nivell comarcal. El 2022, la població va augmentar a 40 comarques i a Aran, mentre que només va disminuir a les Garrigues (−4,9‰). Les comarques de La Selva i el Baix Penedès han destacat amb majors creixements relatius del 31,4‰ i 30,2‰ respectivament.

Els moviments migratoris han tingut un impacte positiu a totes les comarques amb un saldo migratori amb l’estranger positiu. El Barcelonès ha liderat aquesta tendència amb un saldo de 73.408 persones, seguit del Vallès Occidental amb 11.494 persones.

Pel que fa al saldo migratori interior, 28 comarques han mostrat un saldo positiu, mentre que el Barcelonès ha estat l’excepció amb un saldo negatiu de −13.474 persones.

En quant al creixement natural, només el Gironès ha experimentat un saldo positiu, amb 189 persones. Al contrari, el Barcelonès i el Maresme han registrat els creixements naturals més baixos amb −5.266 i −1.111 persones respectivament.

Pel que fa a l’estructura per edats, els percentatges han experimentat canvis notoris. El grup de població de 0 a 15 anys ha disminuït del 15,6% al 15,2% entre 2022 i 2023, indicant una baixa natalitat. En contrapartida, el pes de la població de 16 a 64 anys ha augmentat del 65,1% al 65,4% com a conseqüència de la migració. El segment de població de 65 anys o més també ha experimentat un augment del 19,3% al 19,4%, destacant la tendència de l’envelliment, amb variacions importants en diferents àrees geogràfiques.

Amb un toc demogràfic excepcional, la població centenària a 1 de gener de 2023 s’eleva a 2.514 persones, amb 415 homes i 2.099 dones. Aquest grup demogràfic presenta una distribució interessant amb 1.048 persones de 100 anys, 647 de 101 anys, 375 de 102 anys, 206 de 103 anys, 114 de 104 anys i 124 amb 105 anys o més. Aquesta longevitat és un testimoni de la qualitat de vida i les condicions de salut a Catalunya.

En resum, les noves xifres de creixement i dinàmica poblacional revelen la complexitat i la riquesa demogràfica de Catalunya. Els moviments migratoris, tant amb l’estranger com a nivell intern, la variabilitat en el creixement natural i els canvis en l’estructura per edats són elements clau que configuren el perfil demogràfic català. Amb aquesta informació a la mà, Catalunya pot prendre decisions informades sobre polítiques demogràfiques i planificació del desenvolupament per al futur.

Font: Idescat

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *