L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha lliurat recentment una extensa anàlisi dels resultats del Cens de població dels anys 2022 i 2023, proporcionant una visió detallada de la composició demogràfica de la regió. Aquesta informació reveladora ofereix una imatge clara de la distribució de la població segons diversos factors, com ara sexe, edat, lloc de naixement i nacionalitat.
Amb un enfocament en la diversitat i la variabilitat demogràfica, l’estudi es planteja com una eina clau per comprendre la societat catalana en la seva complexitat. Aquest article destaquem alguns dels aspectes més rellevants de l’informe, centrant-nos en les categories de lloc de naixement i edat.
població segons lloc de naixement
Un dels indicadors més destacats d’aquesta anàlisi és la distribució de la població catalana segons el seu lloc de naixement. Del total de 7.901.963 habitants registrats, la majoria (63,0%) van néixer a Catalunya, mentre que el 14,6% va néixer en altres regions d’Espanya, i el 22,5% té origen estranger.
En detall, més de 4,9 milions de persones van veure la llum a Catalunya, reflectint una forta arrelament local. D’altra banda, més d’un milió van néixer fora d’Espanya, mostrant la diversitat cultural i ètnica que caracteritza la població catalana.
comarques i la seva diversitat de naixement
Aprofundint en la distribució per comarques, es destaquen diferències significatives. La Terra Alta, les Garrigues i el Pallars Sobirà lideren amb percentatges elevats de població nascuda a Catalunya, tots per sobre del 78%. Contràriament, el Barcelonès i l’Aran mostren els percentatges més baixos, amb un 54,3% i un 55,9%, respectivament.
Quan es tracta de persones nascudes fora de Catalunya però dins d’Espanya, l’Aran, el Baix Llobregat i el Tarragonès lideren, mentre que les Garrigues i la Terra Alta presenten les xifres més baixes. Pel que fa als nascuts a l’estranger, el Barcelonès, l’Alt Empordà i la Segarra encapçalen la llista, mentre que el Pallars Sobirà i el Moianès es troben entre les comarques amb les proporcions més baixes.
grandària del municipi i el seu impacte
Una altra dimensió interessant de l’informe és la relació entre la grandària del municipi i el lloc de naixement. Els municipis amb menys de 500 habitants mostren el major percentatge de població nascuda a Catalunya, amb un 83,1%, reforçant la idea d’una forta arrelament local en les zones més petites.
Els municipis de 50.001 a 100.000 habitants, en canvi, presenten el major percentatge de nascuts fora de Catalunya però dins d’Espanya, amb un 17,7%. A Barcelona, amb més d’un milió d’habitants, destaquen els nascuts a l’estranger, amb un 30,9%.
edat mitjana: una radiografia del pas del temps
En quan a l’edat mitjana, l’estudi revela una mitjana de 43,39 anys per a la població total. Separant per sexes, els homes presenten una mitjana de 42,02 anys, mentre que les dones tenen una mitjana de 44,71 anys.
Les comarques de la Terra Alta, el Priorat i el Pallars Jussà lideren les xifres més altes d’edat mitjana, amb valors superiors als 47 anys. Pel contrari, el Gironès, el Vallès Oriental i el Tarragonès mostren les mitjanes més baixes, amb edats que oscil·len al voltant dels 40 anys.
conclusió
L’anàlisi exhaustiva del Cens de població dels anys 2022 i 2023, realitzada per l’Idescat, ofereix una mirada detallada sobre la diversitat demogràfica a Catalunya. Des del lloc de naixement fins a l’edat mitjana, els resultats presentats reflecteixen una societat rica i heterogènia, amb múltiples dimensions que configuren la seva identitat.
Aquesta radiografia demogràfica no només proporciona dades quantitatives, sinó que també serveix com a eina essencial per comprendre les dinàmiques socials i culturals que defineixen Catalunya avui. La diversitat expressada en aquests números és un testimoni de la riquesa de la societat catalana i, al mateix temps, una invitació a explorar les narratives i les històries individuals que s’amaguen darrere d’aquestes estadístiques.
Font: Idescat
