Dimecres de cinema o de champions

HE DE SER D’ALTRA GALAXIA. Víctor Manuel Punzano

No m’interessa gens ni mica el futbol femení, com tampoc ho fa el masculí. Igualtat davant qualsevol premissa.

Dit això qualsevol que hagi pronunciat aquesta frase entendrà l’enorme incomprensió que li envolta Sorpresa, incredulitat, indignació i burla són les respostes habituals del seu interlocutor que es dilueixen en una àmplia gamma de connotacions pejoratives sobre això. Però vaig més enllà perquè no m’importa en absolut si un àrbitre xiula un fora de joc a l’últim segon d’una jugada perfecta que acabaria en gol, com tampoc mostro cap interès en els esforços amorosos de jugadors i jugadores. Si bé, reconec que el futbol com a esport en si i al llarg de la seva història ha suposat per a milions de persones una activitat il·lusionant, avui no ho és exactament així i amb rotunditat manifesto que ha perdut tota la seva essència. Crec per tant necessito una profunda reflexió.

Com a nen que vaig ser un dia em va il·lusionar i vaig gaudir amb Victòries i derrotes, a més de meravelloses jugades d’alguns dels meus herois d’antany, avui proscrits a l’hemeroteca futbolística. Exemples ho són El Bilbao i la Reial dels anys 80, La UEFA que no va ser de l’Espanyol de Barcelona, la quinta del buitre amb 5 lligues consecutives i el totpoderós Milan AC de finals dels 80 i principis dels 90; paradigmes sens dubte un gran esport. Tot i que el zenit d’aquesta passió pueril va arribar amb l’Obús de Koeman a la final de wembley 92 que va fer miques la maledicció culer a la Copa d’Europa.

Queden lluny els anys en què el futbol entremesclaven sabors de passió i es constituïa en els valors sòlids de l’esforç i de la superació. No em vinguin ara que sóc antic i em resigno a la dita que tot temps passat va ser millor, perquè tinc les meves raons. Com bé sabem qualsevol nen d’avui es planteja ser futbolista en un moment o altre de la seva vida, la fi última d’aquesta gana futbolístic no consisteix a desenvolupar les habilitats tècniques d’un esport en si meravellós, més aviat és la necessitat urgent d’èxit que es projecta i esclafa aquesta societat tan àvida de voler ser. Assolir la notorietat que et catapulta cap a la fama se solidifica al futbol senzillament perquè s’ha mercantilitzat. El futbol és un negoci, sempre ho ha estat, però mai abans movia la ingent quantitat de diners que ve fent des de principis de segle. Els ciutadans assistim estupefactes a les xifres milionàries que diàriament es publiciten sense cap pudor als mitjans de comunicació sobre fitxatges passades, canvis i recanvis dels ja multimilionaris jugadors de futbol. Estadis que patrocinen jerarques de tota raça i condició així com blindatges individuals entre les marques més prestigioses de lesport. Ídols a imitar, a voler ser, perquè espurnen diners i fama. Són éssers que enlairem l’olimp per expulsar una bola semiesfèrica. Individus d’èxit perquè hem fet de les seves vides un èxit. Endinseu-vos en la qüestió; cal obsequiar tempora sí, temporades també amb un automòbil de gran cilindrada a la plantilla d’un equip qualsevol simplement per ser allò que són, futbolistes?, és que potser un centre de recerca o un hospital fa el mateix amb els seus treballadors?, vostès mateixos troban la resposta. Em perdonaran les meves amigues feministes, i si no ho fan els demano disculpes per la crítica constructiva que proferiré, la igualtat no es treballa des de dalt, sinó des de baix. Els privilegis que la selecció femenina ha materialitzat per a si com són la equiparació salarial, les primes, els viatges i hotels a primera classe d’avió i dons en general no són èticament sostenibles perquè senzillament la selecció masculina no els hauria de tenir tampoc. Això no és igualtat amics meus. Imaginin la frustració que la majoria de nens i nenes han de sentir en no esdevenir el seu somni, els seus ídols. Francament decebedor la veritat. Si tenim la oportunitat d’acudir a un partit d’alevins o infantils ens adonarem que els pares són tan còmplices d’aquesta situació com ho és la mitjana social en general. Molt sovint anhelen tenir un Messi, un Ronaldo o ara que està més de moda a un Mbappe com a fill. Ells, els nens, a canvi només volen divertir-se i passar-ho bé.

El treball en equip, la companyonia, la cooperació i l’ànim de superació són defugits per la fama, la riquesa i l’èxit, veritat patètica?

Les xifres milionàries són a més escenaris de creixent desigualtat, mirin la dada; és sabut que molts són els països que competeixen per celebrar un mundial de futbol. Una organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques pot superar clarament els 13.000 milions d’euros entre construccions de estadis, hotels i equipaments. Projecció econòmica diran alguns però per a altres resulta incomprensible que països en via de desenvolupament com a brasil amb més de 40 milions de persones vivint sota el llindar de la pobresa o Sud-àfrica (Any d’Espanya) organitzin aquest event, i no és perquè no ho puguin fer, és que no és ètic. Tot això coronat a més per una institució com la FIFA, extremadament opaca a les seves actuacions, denunciada per diversos escàndols de corrupció i que a més s’ha donat el luxe de no pagar impostos sobre els serveis i operacions destinats a organitzar el Mundial de futbol del 2014. Davant d’aquest panorama, sorgeix una pregunta òbvia; en un món on 846 milions de persones passen gana no hi hauria una manera millor de destinar els recursos per respectar els drets de totes les persones en comptes de promoure un negoci mundial que afavoreix una oligarquia mundial? Sí, és cert que aquesta pregunta es pot fer sobre múltiples variables, les armes, la seguretat, la moda o els cotxes. Però bé, el futbol no s’escapa a aquest fenomen asimètric que sembla caracteritzar l’actual món globalitzat.

És clar que el món es divideix en dues parts. A una li crida el futbol i l’altra el detesta. Sembla que no hi ha terme mitjà i que si no t’emociones amb això no ets humà. Dimecres de cinema o de Champions? Només la pregunta ofèn… alguns. Com diria Karl Marx. L’opi del poble.

Víctor Manuel Punzano
Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *