Alerten el ministre Planas del greu impacte de la macrocel·lulosa d'Altri als sectors primaris gallecs

  • Amigas da Terra, Ecoloxistes en Acció, Greenpeace, Sindicat Labrego Galego i la plataforma Ulloa Viva envien una carta al ministre alertant de les afectacions de la planta i demanant-li que pressioni perquè se li negui diners públics
  • A la carta inclouen un informe adjunt que repassa els principals impactes que tindria la cel·lulosa, especialment a l’agricultura i ramaderia de la comarca de l’Ulloa i també a la pesca i el marisqueig de la ria d’Arousa

L’economia de la comarca d’A Ulloa està basada principalment en l’agricultura i la ramaderia, sector primari que afectaria greument la implantació a la zona d’una nova fàbrica de producció de cel·lulosa. És per això que, Amigas da Terra, Ecoloxistes en Acció, Greenpeace, Sindicat Labrego Galego i la Plataforma Ulloa Viva per carta al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas Puchades, la seva preocupació davant la possibilitat que se li concedeixin fons públics aquest projecte tan destructiu.

La pròpia empresa, Altri-Greenfiber SL, fermament recolzada per la Xunta de Galícia, va manifestar que necessita optar si més no a un quart de la seva inversió prevista de diners públics –uns 250 milions d’euros dels 900 que diu invertirà–, per començar a construir les instal·lacions, centrant actualment les mirades en els fons Next Generation i el PERTE de descarbonització. Al costat de la carta, les organitzacions i el sindicat van afegir un informe que repassa les principals afectacions que provocaria aquest projecte industrial al cor del rural gallec.

Després d’estudiar la documentació presentada per la companyia portuguesa a la Xunta de Galícia -sol·licitud de concessió de captació d’aigües del riu Ulla, autorització ambiental integrada, estudi d’impacte ambiental i declaració d’utilitat pública-, les organitzacions signants de la carta van manifestar ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació ferma oposició al projecte pels enormes impactes socioambientals que es produiran al ja molt castigat medi rural i el sector agroalimentari, ramader i pesquer de Galícia. Alhora, criden l’atenció sobre allò irracional que seria concedir fons públics a una activitat tan destructiva amb el medi ambient i els sectors primaris gallecs.

Entre els molts impactes negatius que detecten, alerten sobre la localització de l’enorme instal·lació, d’unes de 360 ​​hectàrees, aproximadament deu vegades la mida d’Ence a Pontevedra. Segons les organitzacions el projecte afecta directament la xarxa Natura (Serra do Careón, Sistema Fluvial Ulla-Deza, desembocadura de l’Ulla i Parc Nacional das Illas Atlánticas a Cortegada) i fins i tot als propis projectes d’ampliació de la xarxa Natura de la Xunta de Galícia. També informen el ministre que la zona acull diversos rars endemismes botànics en perill d’extinció i moltes espècies que han de ser objecte de mesures de conservació del seu hàbitat segons la Directiva 2009/147/CE de la UE, que Galícia ha de complir.

Però sobretot incideixen en la importància del sector primari tant a A Ulloa com a la ria d’Arousa i per això demanen la intervenció del ministre Planas. Afirmen, que A Ulloa no és, com volen fer veure, una comarca ni endarrerida, ni buidada, ni empobrida. De fet, compta amb un sector primari que dóna feina al 22% dels seus habitants –21,83% Agolada; 24,85% Pales de Rei; 29,87 % Santiso–, molt per sobre de la mitjana gallega, que està al 6,3%. Compte també amb nombroses explotacions d’avantguarda, innovadores, ecològiques i moltes explotacions de Denominacions d’Origen o Indicacions Geogràfiques Protegides, entre elles DOP Arzúa-Ulloa, la segona de les DOP de formatges que més ven a Espanya. També alerten el ministre sobre els impactes que podria tenir per a la pesca artesanal i el sector marisquer gallec a la ria d’Arousa, la més productiva però també més amenaçada del país.

Alhora, també han informat a Planas que Galícia no pot suportar una altra indústria que reverteixi en una eucaliptització més gran del territori. Nombrosos estudis científics van demostrar que l’exagerada proliferació d’aquests monocultius al nord-oest peninsular està directament relacionada amb la pèrdua de biodiversitat, la integritat ecològica deficient, la inflamabilitat del paisatge i fins i tot amb les limitacions a l’hora de mitigar el canvi climàtic. I també és comú el repoblament de terres agràries per afavorir aquest cultiu, una mica gravíssim atenent a l’escassa Superfície Agrària Útil (SAU) gallega. De fet, les cinc organitzacions escriuen al ministre afirmant que “atemptar ambientalment contra aquesta comarca seria un cop definitiu a la producció agroramadera gallega, ja que com sabrà, Galícia té SAU (21%) més baixa de l’Estat Espanyol (45,8%), per la qual cosa no ens podem permetre posar-la en perill”.

Per a Amigas da Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Sindicat Labrego Galego i la plataforma Ulloa Viva seria molt difícil d’explicar la incoherència de destinar fons de recuperació, transformació i resiliènciaaa un projecte que no sembla complir en absolut el Principi DNS (Del No Significant Harm) pel que fa a qüestions com la “protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes” i “l’ús sostenible i la protecció dels recursos hídrics i marins”, entre d’altres, i demanen al ministre que mogui els ressorts que tingui a la seva disposició per evitar aquesta catàstrofe.

Font: Greenpeace

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *