El projecte europeu MobiDataLab revoluciona el tractament de dades de mobilitat


Han creat una base de dades centralitzada amb informació de mobilitat de les principals ciutats europees i han establert estàndards per obtenir, emmagatzemar i compartir les dades. El grup CRISES de la URV ha garantit la privacitat de les dades més sensibles.

Després de tres anys de durada, el projecte europeu MobiDataLab acaba amb resultats prometedors. El grup de recerca CRISES de la URV ha treballat braç a braç amb diverses entitats europees especialitzades en l’anàlisi i el tractament de dades amb l’objectiu de millorar la mobilitat a les ciutats. Més concretament, els investigadors de la URV han garantit la privacitat dels usuaris dels quals s’obtenen les dades de mobilitat més sensibles abans de publicar-les. El projecte MobiDataLab ha aconseguit crear una plataforma que reuneix les dades de mobilitat d’algunes de les principals ciutats europees, establir estàndards en l’obtenció, emmagatzematge i compartició de les dades i dur a terme sessions pràctiques inspirades en casos reals per optimitzar la mobilitat a les ciutats.

La mobilitat a les ciutats és un aspecte clau per a la qualitat de vida de les persones que les habiten i per al desenvolupament econòmic de les empreses que hi operen. Segons dades del Banc Mundial, més de la meitat de la població viu a les ciutats i s’espera que aquest percentatge augmenti fins al 70% l’any 2050. Davant d’aquesta perspectiva, és crucial posar a l’abast d’institucions i investigadors eines per optimitzar la mobilitat als entorns urbans. Fins ara, cada organització ha decidit quines dades emmagatzema i com ho fa, i això dificulta posar en comú aquesta informació en una sola base de dades i, conseqüentment, utilitzar-la en recerca.

En aquest context, els participants de MobiDataLab han treballat per fomentar la compartició de dades de mobilitat entre institucions i organitzacions interessades, construint una plataforma que agrupa les dades per facilitar-hi l’accés. Està feta de tal manera que no cal alimentar-la manualment sinó que obté la informació de repositoris públics—més de 115.000 conjunts de dades— de diverses institucions europees i les ubica en un catàleg unificat. També van dissenyar i van implementar una guia amb recomanacions i bones pràctiques en els processos de recollida i emmagatzematge de les dades, amb la intenció de facilitar-ne l’agrupació i potenciar-ne la utilitat.

Durant la fase final del projecte es va posar a disposició d’investigadors i estudiants, organitzats en equips de treball, la base de dades generada prèviament i se’ls va demanar resoldre una sèrie de reptes per millorar la mobilitat en diverses ciutats europees. Alguns dels desafiaments van consistir a millorar l’accessibilitat urbana de la ciutat de París definint nous carrers de vianants o optimitzar el flux de vehicles al centre de Milà durant els grans esdeveniments que acull la ciutat. Una de les solucions destacades va consistir a crear un algoritme capaç de determinar la ubicació idònia d’estacions de transport públic a partir de dades de trànsit, demogràfiques, disponibilitat d’aparcament, situació de carrils bici, etc. Es calcula que, si s’implementés aquesta tècnica a la ciutat de Lovaina, es podrien reduir les emissions de diòxid de carboni en un 22%.

Garantir la privadesa de les dades

Moltes de les dades de mobilitat amb què s’ha treballat són públiques: la ubicació de les parades d’autobús, la freqüència d’una línia de metro, el nombre de cotxes que passen per una cruïlla, etc. N’hi ha d’altres, però, que tenen potencial per identificar individus i els trajectes que recorren habitualment mitjançant la geolocalització. “No hi ha gaires persones que surtin del teu carrer i vagin cada dia fins a l’edifici on treballes”, reflexiona Jesús Manjón, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques. Les dades de mobilitat de caràcter personal són especialment sensibles i necessiten ser protegides perquè no caiguin en mans de tercers sense el consentiment de l’usuari —pirates informàtics, empreses privades, institucions, etc.

Els investigadors del grup de recerca CRISES van crear un mòdul per anonimitzar aquesta mena dades abans que es fessin públiques i impossibilitar qualsevol identificació personal a posteriori. “És un procés delicat; durant l’anonimització hi ha el risc de perdre part de la utilitat de les dades”, explica Manjón. Per comprovar el correcte funcionament del mòdul, es van anonimitzar dades de més d’un milió de trajectòries que implicaven més de cinquanta milions de geolocalitzacions i es va desafiar els equips d’investigadors i estudiants que havien treballat en els reptes de mobilitat a aconseguir extreure’n qualsevol dada personal, cosa que va resultar impossible.

Trajectòries originals en verd; trajectòries anonimitzades utilitzant diferents mètodes en vermell.

El projecte va reunir deu socis de diversos sectors, com ara indústria, recerca, consultoria i governança, de set països europeus (França, Itàlia, Grècia, Alemanya, Bèlgica, Irlanda i Espanya). Les institucions implicades comparteixen un compromís amb les dades obertes i els principis de codi obert, amb un enfocament en l’escalabilitat i la replicabilitat més enllà de la UE. MobiDataLab està finançat per la UE en el marc del Programa de recerca i innovació.

Font: URV

Comparteix a les teves xarxes socials!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *