Greenpeace: «L'impuls mai no ha estat tan fort per protegir els oceans contra la mineria submarina»

Madrid, 2 d'agost del 2024. – Més de 30 països demanen ara que s'aturi l'inici de la mineria submarina, amb cinc nous anuncis en suport d'una pausa precautòria o una moratòria les darreres 48 hores en les negociacions de l'Autoritat Internacional dels Fons Marins. Tuvalu, que fins ara havia donat suport a la mineria submarina, es va unir a Àustria, Hondures, Guatemala i Malta a l'anunci de noves posicions reforçades, de manera que ja són 32 les nacions del Pacífic, Europa, el Carib i Amèrica Llatina les que es sumen per intentar aturar una indústria tan destructiva.

A aquestes negociacions mundials hi han assistit més governs que mai, entre ells el President de Palaos i múltiples ministres, en un senyal del creixent protagonisme polític i interès públic per aturar la mineria d'aigües profundes. Davant l'amenaça de The Metals Company de presentar aviat una sol·licitud per iniciar l'explotació minera comercial al cor de l'oceà Pacífic, el President de Palaos, Surangel Whipps Jr., es va dirigir a la ISA acompanyat de dos dels seus fills, tancant el seu discurs amb les paraules següents: «No marxem de Jamaica havent concedit a la indústria minera una llicència per colonitzar el patrimoni comú de la humanitat i destruir el nostre major aliat en la nostra lluita contra el canvi climàtic: el nostre oceà.»

La onada creixent de suport a la protecció dels fons marins per part de la incipient indústria es va traduir per primera vegada en un debat formal sobre una política general de protecció del medi marí. Això podria proporcionar la via per fer una pausa o moratòria formal de la mineria en aigües profundes. Fa un any, un grup de països favorables a la mineria [1] va bloquejar amb èxit aquest debat, però una nova proposta recolzada aquest any per un nombre encara més gran de països va suscitar un animat debat dimecres, en què els països van acordar mantenir les discussions amb l'objectiu de decidir els propers passos amb el tancament de la reunió avui. Nombrosos Estats, entre ells Madagascar, Vietnam, Marroc i Bèlgica, van recolzar novament el desenvolupament d'una política general.

Tot i això, Greenpeace segueix demandant a la Delegació espanyola a Jamaica que mantingui una postura coherent, després que a les negociacions del passat mes de marçEspanya s'alineara amb les propostes de Nauru, país que promou el començament immediat de la mineria, per prohibir protestes al mar contra la mineria submarina, en lloc de dedicar aquests esforços a protegir de manera efectiva els fons marins d'una indústria que encara no ha començat i estem a temps de parar. El Tractat Global dels Oceans va començar el seu procés de ratificació a nivell nacional ja que el Consell de Ministres el va enviar a les Corts el mes de juliol passat, per la qual cosa és essencial que el nostre govern sigui coherent i vetlli per la protecció dels fons marins davant de noves indústries extractives.

La setmana passada, la publicació de un estudi pioner que revela que els nòduls polimetàl·lics que les empreses mineres volen extreure de l'oceà poden estar produint oxigen a les profunditats oceàniques va oferir un altre clar exemple de com sabem poc sobre els fons marins. Diverses nacions han fet referència a aquest estudi a la ISA per subratllar la necessitat de precaució, entre elles Panamà, Costa Rica i Bèlgica, mentre que l'empresa que va cofinançar l'estudi, The Metals Company, va rebatre les conclusions en un acte paral·lel.

«Mai abans la comunitat internacional no havia estat tan conscient de la destrucció que la mineria submarina podria causar a les profunditats oceàniques. Els fons marins necessiten protecció davant les màquines mineres, i la bona notícia és que cada cop més països estan d'acord que cal establir una moratòria. L'impuls mai no ha estat tan fort per protegir els oceans contra la mineria submarina«, ha declarat Marta Martín-Borregón, responsable d'oceans de Greenpeace.

La reunió conclourà avui, dia en què els delegats votaran el proper Secretari General [2].

Fotos AQUÍ