Impulsat per la URV, l’Àrea Digital Terres de l’Ebre i la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, els pacients rebran teràpia immersiva des de casa connectant-se, a temps real, amb professionals de salut mental
El Centre d’Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre de la URV (CISTE) i la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre han iniciat una prova pilot innovadora per tractar els trastorns alimentaris en joves d’entre 12 i 24 anys mitjançant tecnologies de realitat virtual (RV) i connectivitat avançada, incloent 5G on sigui possible.
Aquesta iniciativa, enfocada en entorns rurals, permetrà als pacients rebre teràpia des de casa seva, connectant-se en temps real amb professionals de la salut mental mitjançant unes ulleres de realitat virtual. Les ulleres executaran l’aplicació de teràpia, monitoritzant-la i assegurant que no es tracta d’activitats autoguiades sense supervisió.
El projecte pilot està promogut per la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de la URV, liderat per la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre i cofinançat per la Diputació de Tarragona i Fundació i2CAT dins la iniciativa de l’Àrea Digital Terres de l’Ebre, en què participen la Generalitat de Catalunya, la Fundació Mobile World Capital i el Consell Comarcal de Ribera d’Ebre com a líder local del territori.
La Càtedra, a través del CISTE, pretén ser un catalitzador per al desenvolupament de projectes de recerca al territori, posant a disposició els mitjans tecnològics i l’equip humà. “En aquest cas, un dels recursos que aplicarem és la realitat virtual, una eina terapèutica innovadora aplicada al camp de la salut mental, que permetrà una experiència multisensorial en un entorn segur, controlat i d’exposició gradual”, explica Silvia Reverté, directora de la Càtedra.
L’objectiu principal és millorar el control de l’ansietat en adolescents amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) mitjançant una intervenció psicoterapèutica immersiva amb realitat virtual. Aquesta tecnologia crea un entorn immersiu que facilita la reflexió i el control emocional, essencial per als pacients que experimenten situacions d’estrès significatiu associat als seus TCA.
Les persones afectades amb aquest trastorn pateixen molta angoixa i por a l’estar exposades al menjar, sobretot als aliments suposadament prohibits i calòrics. Aquesta angoixa i por també s’associa a la percepció de la imatge corporal. La intervenció terapèutica emprant ambients immersius pot acompanyar les reaccions emocionals en les persones amb TCA, amb un nivell d’autoreflexió que supera la imaginació i amb més sensació de control en casos d’afrontament portats a la realitat.
Des de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre existeix la voluntat d’innovar amb aquelles intervencions que puguin afavorir la qualitat de vida de les persones que s’estan atenent. Una de les línies assistencials prioritàries en l’atenció infantil i juvenil, són les nenes, els nens i les/els adolescents que pateixen algun tipus de trastorn alimentari, amb l’objectiu d’actuar de forma precoç, afavorint l’atenció en les etapes més prematures. En aquesta línia, des de FPMTE aposten per eines que puguin ser suggerents per a la població més susceptible de patir aquest trastorn. “La realitat virtual implica la corporeïtat, creant una situació virtual controlada que té la capacitat d’exposar a les persones a situacions molt controlades, sense el risc que alguna cosa surti malament”, precisa Lídia Sarrió, responsable de l’Àrea de Gestió del Coneixement de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre.
Els estudis en realitat virtual i en trastorns alimentaris realitzats fins a la data són força encoratjadors ja que potencien i capten l’atenció de les persones adolescents i, en conseqüència, impacten en el tractament. Aquest projecte-pilot “permet testejar aquesta tecnologia, formar les professionals i familiaritzar-les amb el seu ús, possibilitant que des de la seva consulta puguin treballar remotament amb les persones. Així, es vol impulsar i fomentar la recerca en salut mental al territori. Per aquest motiu, des de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre es volen crear sinergies que facilitin la intervenció arreu del territori i que les distàncies no siguin un obstacle”, aclareix Sarrió.
Gràcies a les tecnologies de comunicacions 4G i 5G, les sessions de teràpia seran gestionades per professionals de manera remota, assegurant una alta velocitat i baixa latència en la comunicació, amb un temps mínim de retard entre l’enviament i la recepció de les dades. Això és crucial en les teràpies visuals per assegurar una experiència òptima i efectiva. Aquesta innovació permetrà als pacients accedir a teràpies efectives sense necessitat de desplaçar-se, una gran avantatge especialment en entorns rurals.
“Des de l’Àrea Digital de Terres de l’Ebre, s’impulsen projectes que utilitzen les tecnologies digitals avançades i que tinguin un impacte en el territori”, explica Oscar Alavedra, gestor d’innovació territorial de la Fundació i2CAT. En aquest cas, “s’utilitza la realitat virtual monitoritzada a temps real en remot amb la millor tecnologia de connectivitat possible incloent la 5G allà on estigui desplegada”, afegeix Alavedra.
Fases i metodologia del projecte
El projecte inclourà una fase inicial de formació dels professionals de salut mental en l’ús de la realitat virtual (RV), equipant-los amb les eines necessàries per guiar els pacients a través d’aquesta teràpia innovadora. Posteriorment, es procedirà a la identificació dels pacients elegibles que compleixin els criteris d’inclusió. Les intervencions programades amb els pacients es planificaran amb sessions setmanals on s’espera incloure’n deu de diagnosticats de TCA, atesos al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de la Fundació Pere Mata a les Terres de l’Ebre, completant així el projecte que s’estima durarà un any.
Es portarà a terme l’avaluació mitjançant una sèrie d’escales per mesurar l’ús de la tecnologia i les variables clíniques relacionades amb la salut mental, juntament amb altres indicadors per determinar la seguretat de l’eina virtual utilitzada en el projecte. La Fundació i2CAT serà la responsable tècnica d’analitzar aquestes tecnologies per validar el model tecnològic de cara a poder oferir aquest nou servei assistencial a les persones en entorn rurals.
Font: URV