La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha destacat que la xarxa Barnahus ha atès un total de 3.735 casos d’infants i adolescents. La xifra representa un 28,9% més que l’any anterior. L’increment s’associa al desplegament complet del model i al major coneixement i confiança en el servei.

El model Barnahus ha permès reforçar la detecció i la derivació dels casos i garantir que les víctimes i les seves famílies tinguin un accés més àgil als recursos d’atenció i suport que necessiten, amb una cobertura coordinada al territori.

La consellera ha destacat, en el Primer Congrés Internacional Abordatge Integral de la Violència Sexual contra la Infància i l’Adolescència amb el Model Barnahus, celebrat al CosmoCaixa de Barcelona, que “quan un infant parla, quan demana ajuda, el sistema públic ha d’estar preparat per respondre de manera coordinada, respectuosa i efectiva”.

Martínez Bravo ha remarcat la importància del treball coordinat de tots els agents implicats per garantir una atenció especialitzada en un entorn segur i evitar la revictimització dels infants i adolescents. En aquest sentit, ha valorat la col·laboració institucional i la coordinació territorial per reforçar els circuits de detecció, derivació i atenció.

El model Barnahus

Les Barnahus són serveis d’atenció integral a infants i adolescents víctimes de violència sexual, que reuneixen en un mateix espai equips especialitzats de diferents àmbits per facilitar una atenció coordinada i adaptada a la víctima. La finalitat és garantir una intervenció especialitzada en un entorn segur i minimitzar la revictimització.

Actualment, Catalunya compta amb 14 serveis Barnahus: Badalona, Barcelona (2 serveis), el Prat de Llobregat, Girona, Granollers, la Seu d’Urgell, Lleida, Manresa, Mataró, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. A més, està prevista la construcció de nous equipaments públics que han de ser els espais definitius de diverses Unitats Integrades-Barnahus, concretament a la Seu d’Urgell, Lleida, Terrassa, Mataró, Manresa, Tortosa i Barcelona.

El bon funcionament del projecte pilot a Tarragona, avaluat de manera independent (URV, UOC i Save the Children, en conveni amb la Fiscalia General de l’Estat), va impulsar el Govern a estendre el model Barnahus arreu del país amb l’aprovació de l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos i les violències sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya. Aquesta iniciativa té com a objectius la prevenció i la detecció precoç, així com l’atenció i la recuperació dels infants i adolescents víctimes, mitjançant una actuació coordinada i eficaç dels departaments de la Generalitat i la resta d’administracions i institucions competents. Tota la informació sobre el model Barnahus es pot consultar en el web: gen.cat/barnahus.

En aquest desplegament, la col·laboració amb entitats expertes ha estat clau. En aquest sentit, Save the Children és una de les organitzacions referents en la promoció del model Barnahus a Catalunya i a la resta de l’Estat. Des del 2016, acompanya les administracions en la implementació i el desenvolupament del model, amb diagnòstics previs dels circuits territorials d’atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual i propostes de recomanacions adaptades a cada context, d’acord amb els estàndards de qualitat del model Barnahus i les recomanacions de Nacions Unides i del Consell d’Europa.

L’entitat també impulsa accions de sensibilització i formació, amb formacions bàsiques en línia i sessions específiques presencials o en format seminari web adreçades als professionals dels diferents àmbits implicats.

Primer Congrés Internacional Barnahus

En aquesta línia, Save the Children, amb la col·laboració de la Generalitat i la Fundació “la Caixa”, ha organitzat aquest divendres, 6 de febrer, el Primer Congrés Internacional Barnahus a Barcelona, amb l’objectiu de compartir experiències, coneixements i avenços sobre el model a Catalunya, a Espanya i a Europa.

La jornada ha comptat amb ponents com Bragi Guðbrandsson, fundador del model Barnahus i membre del Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides; Emma Harewood, experta en l’atenció terapèutica a infants víctimes de violència sexual i impulsora del primer projecte Barnahus al Regne Unit, i James Herbert, especialista en la interacció entre justícia penal i protecció infantil i en l’avaluació de models de justícia adaptats a la infància. També han intervingut, entre d’altres, Pilar Aranda, de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència, i Emilie Rivas, responsable de Barnahus de Save the Children.

En la cloenda, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramón Espadaler Parcerisas, ha destacat que el model Barnahus és “la política pública que més bé representa la idea de posar les persones al centre”. També ha subratllat que el desplegament de Barnahus arreu del territori és una mostra d’atenció de proximitat. Espadaler ha posat en valor que un congrés com aquest serveixi per avaluar, corregir i millorar una iniciativa que ja està donant bons resultats.

Balanç 2025

Pel que fa al perfil dels infants i adolescents atesos, la majoria són noies (77,1%), mentre que els nois representen el 22,8% dels casos. El percentatge d’identitat no binària és del 0,2%. En relació amb l’àmbit dels fets, el 43,3% dels casos correspon a situacions produïdes en l’àmbit extrafamiliar, mentre que el 56,7% es produeixen en l’àmbit intrafamiliar (en el 6,3% restant no consta).

En aquest marc, la consellera ha detallat els casos atesos l’any 2025 en cadascun dels serveis i ha subratllat que “aquest increment no indica un augment de la violència, sinó una millor detecció, una major confiança en el sistema i menys silenci”.

En el moment dels fets, la major part dels casos se situa en la franja de 12 a 15 anys (34,79%), seguida de la de 5 a 8 anys (27,73%).

Durant la intervenció també s’han detallat les vies d’entrada dels casos a les Barnahus:

Les principals vies d’entrada dels casos a les Barnahus provenen de Salut (953 casos), Educació (804 casos) i la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA, amb 675 casos), seguides dels cossos de seguretat (381 casos).

Aquestes dades reforcen el paper de la detecció comunitària i institucional i la necessitat de continuar enfortint la coordinació entre serveis i administracions arreu del territori.

Fites assolides

Durant el 2025, s’ha continuat avançant en el desplegament de l’Estratègia Barnahus a través de les comissions territorials vinculades a cadascuna de les unitats integrades-Barnahus, com a espai de coordinació estable entre tots els agents implicats (mossos, representants de la judicatura, àmbit escolar, àmbit de la salut). Els departaments que formen part de la xarxa han destinat esforços i recursos per garantir una atenció especialitzada i una bona coordinació en la detecció, derivació i intervenció dels casos, amb accions de reforç dels equips i de formació.

En l’àmbit de recursos humans, s’han reforçat els equips psicosocials de les unitats de Terrassa, Girona i el Prat de Llobregat amb la incorporació de nous perfils professionals. El Departament manté la fórmula mixta dels equipaments i els equips amb personal propi de la DGPPIA i amb entitats del tercer sector, amb un dispositiu de 95 professionals (coordinació, psicologia, treball social i suport administratiu) al conjunt de la xarxa.

Pel que fa a les places de tècnic/a de l’Estratègia Barnahus (TEB), s’ha treballat per reforçar-ne la cobertura amb perfils especialitzats, d’acord amb els estàndards del model europeu Barnahus i els procediments establerts en la normativa de funció pública.

A més, s’ha donat continuïtat al projecte HUSCAN d’intervenció i acompanyament amb gossos ensinistrats a totes les Barnahus, amb una bona acollida per part dels infants i adolescents. Aquest servei contribueix a millorar la vinculació amb els professionals, reduir l’estrès i l’angoixa i facilitar l’autoregulació emocional, la seguretat i la confiança.

En l’àmbit institucional i judicial, s’han mantingut presentacions i espais de coordinació amb les fiscalies provincials i de Catalunya, les presidències de les audiències provincials, els deganats i els lletrats de l’Administració de Justícia. En aquest marc, destaca la publicació de la “Guia de bones pràctiques en l’actuació del Ministeri Fiscal en casos de delictes contra la llibertat sexual de nens, nenes i adolescents, després de la implementació del model Barnahus”, impulsada per la Fiscalia de Catalunya. La guia estableix un marc clar perquè l’actuació s’alineï amb els principis del model, amb bones pràctiques que reforcen la justícia adaptada a la infància, la priorització de la tramitació dels casos i el paper central de les Barnahus com a entorn idoni per a la declaració i l’atenció de les víctimes menors d’edat.

De cara a 2026, l’Estratègia Barnahus té com a reptes principals adequar el dimensionament dels equips professionals a la demanda de cada territori, consolidar el treball en equip dels diferents agents i institucions implicades i revisar el mapa territorial per millorar la cobertura i la proximitat, incorporant noves localitats quan sigui necessari. En paral·lel, es continuarà avançant en el coneixement territorial i la integració dels recursos ja existents, amb l’elaboració de plans de treball territorials per reforçar la difusió, la prevenció i la detecció precoç.

També es prioritzarà la millora dels sistemes d’informació per disposar de dades més completes i poder avaluar millor l’impacte de l’Estratègia. En aquesta línia, es preveu impulsar una avaluació externa de la implantació i dels resultats del model (2025-2027) amb universitats i institucions implicades, reforçar el pla de formació especialitzada per a professionals, actualitzar els protocols i directrius d’actuació (inclòs un nou protocol marc que substitueixi el de 2017), desplegar polítiques preventives i avançar en un decret regulador del servei.

Si tens coneixement o sospita d’un maltractament infantil, truca al telèfon d’Infància Respon 116 111 o visita www.totok.cat.