L’activitat assistencial creix un 4,5% durant l’eclipsi i la jornada posterior sense afectar la capacitat de resposta del sistema sanitari
L’eclipsi solar del 12 d’agost genera un lleuger repunt en l’activitat assistencial a Catalunya
El passat 12 d’agost, Catalunya va viure un dels fenòmens astronòmics més esperats: un eclipsi solar parcial. Amb la previsió d’una elevada mobilitat de persones en diverses zones del país, el Departament de Salut va activar un dispositiu especial amb l’objectiu de garantir el bon funcionament dels serveis sanitaris i donar resposta a un possible increment de l’activitat assistencial. Aquesta iniciativa ha demostrat la seva eficàcia, amb un lleuger repunt en les urgències i un funcionament fluid dels sistemes d’atenció.
Mobilització dels serveis sanitaris
El dispositiu es va concentrar en les regions amb una major afluència de visitants per observar l’eclipsi, com ara Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Segons les dades, durant els dies 12 i 13 d’agost es van registrar un total de 31.686 urgències, un increment respecte a les 30.309 atencions dels dies 5 i 6 d’agost anterior. Aquest augment del 4,5% es va traduir en una major activitat a les atencions primàries urgents, amb 10.096 casos registrats, comparat amb els 7.751 de la setmana anterior.
La planificació preventiva i els reforços en els serveis d’urgència hospitalària, centres d’atenció urgent i transport sanitari van ser clau per gestionar la demanda assistencial. En particular, les urgències hospitalàries van experimentar un petit descens, passant de 22.558 a 21.590 durant els dies de l’eclipsi.
Increment territorial de l’activitat assistencial
Del total de les atencions, les regions més afectades van ser el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El dia de l’eclipsi, les urgències ateses a la regió del Camp de Tarragona van augmentar un 32,6%, passant de 1.581 a 2.097 urgències. Les Terres de l’Ebre van registrar fins i tot un increment superior, amb un 51,9%, passant de 416 a 632 urgències. En la jornada posterior, ambdues regions van mantenir un volum d’activitat superior al de la setmana anterior, amb 2.468 i 633 urgències, respectivament.
D’altres regions com la Barcelona Metropolitana Nord, Barcelona Metropolitana Sud, Girona i Catalunya Central van mostrar variacions més moderades, amb augments que van oscil·lar entre el 4% i el 21% en comparació amb els dies anteriors.
Tipologia de les urgències
En termes de tipologia, les urgències oftalmològiques, ateses les recomanacions de precaució en la observació directa de l’eclipsi, van ser limitades. El dia de l’eclipsi es van registrar 238 atencions hospitalàries i 165 a l’atenció primària, que representaven aproximadament el 2% i el 3,2% de l’activitat, respectivament. Al dia següent, aquest nombre va caure lleugerament en ambdós àmbits, mostrant que les mesures de precaució havien donat resultats.
Les urgències per traumatismes també van mantenir-se en nivells baixos, amb 400 hospitalitzacions el dia de l’eclipsi i una disminució significativa l’endemà. Així i tot, les mesures addicionals preses en els serveis d’urgència van permetre gestionar la petició de assistència de manera satisfactòria.
Activitat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)
Un altre element notable del dispositiu va ser la reacció del Sistema d’Emergències Mèdiques, que va registrar un augment en les trucades i atencions durant els dies de l’eclipsi. Es van rebre un total de 16.277 trucades, un increment respecte a les 15.589 de la setmana anterior, i es van atendre 12.323 persones, un increment del 2,3%.
Les consultes relatives a afeccions oftalmològiques van patir un repunt notable, amb 86 casos. No obstant això, les atencions per traumatismes es van mantenir dins dels nivells habituals, un fet que evidencia que el sistema sanitari va estar ben preparat davant un esdeveniment amb potencial per causar accidents i incidents.
Conclusions
En resum, el dispositiu activat per la Generalitat de Catalunya per gestionar l’eclipsi solar del 12 d’agost va resultar efectiu a l’hora de garantir l’atenció sanitària durant un moment de gran mobilitat ciutadana. L’increment de l’activitat assistencial va ser lleuger, amb un enfocament particular en la prevenció d’afeccions oftalmològiques. Aquest esdeveniment demostra la importància de la planificació preventiva en el sistema sanitari davant de fenòmens que poden afectar la salut pública, així com la capacitat d’adaptació i resposta del sistema davant situacions extraordinàries.
Font: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Enllaç a la font
