Els lloros: ¿utilitzen noms com els humans? Un nou estudi ho suggereix
Lloros i noms: les noves veus de la comunicació animal
Les paraulades alegres dels lloros no només ens fan riure, sinó que podrien revelar un aspecte fascinant sobre la seva capacitat de comunicació. Un estudi recent suggereix que aquests ocells no sols imiten la parla humana, sinó que podrien estar utilitzant noms de manera similar als humans. Aquesta descoberta obre una finestra al món de la comunicació social entre animals.
Descobrint l’ús del llenguatge entre els lloros
La investigadora Lauryn Benedict, professora de biologia a la Universitat del Nord de Colorado, i el seu equip han adoptat un enfocament innovador. En lloc de fer campanyes a la selva per observar lloros salvatges, han centrat la seva atenció en lloros domèstics, aquells que viuen al costat de les persones i que, per tant, escolten i repeteixen sons, com ara noms de persones.
Amb el suport de col·laboradors de la Universitat de Pittsburgh i investigadors d’Àustria, l’equip va analitzar gravacions de veu de més de 880 lloros en captivitat. Els resultats, publicats a la revista PLOS ONE, mostren que molts d’aquests ocells utilitzaven noms d’una manera que semblava ser similar a com els humans identifiquen individus específics. No només això, sinó que els patrons d’ús dels noms també eren inesperadament variats.
Els noms, com sabem, són crucials en la nostra comunicació social. Ens ajuden a organitzar i navegar entre les complexes relacions que establim. La pregunta, doncs, és si els lloros utilitzaven els noms en un context similar. Malgrat que es coneix que molts animals emeten sons per identificar o dirigir-se a altres individus, la investigadora Christine Dahlin adverteix que no podem comparar directament els noms dels animals amb els nostres. «Els senyals animals són sovint molt diferents i encara no entenem del tot la seva intenció», explica Dahlin.
L’escenari de la investigació: molt més que una simple imitació
Per aprofundir en aquesta qüestió, els investigadors van recórrer al projecte ManyParrots, una rica xarxa de recopilació de dades sobre l’aprenentatge i el comportament vocal dels lloros. A través d’enquestes i gravacions, van aconseguir analitzar informació de més de 889 lloros. Així, es van recollir 413 gravacions on els lloros deien noms, i sorprenentment, 88 d’aquestes gravacions semblaven mostrar que els lloros utilitzaven noms com a etiquetes per a persones o animals particulars.
A més, l’equip va trobar evidències que alguns lloros no s’adhereixen a aplicacions generals d’un nom com «humà», sinó que associaven noms amb individus específics. Això suggereix que, en certa manera, podien estar reconeixent i tractant amb noms, mostrant una adaptabilitat que reflecteix la seva intel·ligència social.
Les gravacions revelen una diversitat d’ús en la qual els lloros no només imiten. Alguns ocells repetien el seu propi nom per cridar l’atenció, cosa que indica que adopten i utilitzen els noms amb diferents fins socials depenent de la situació. D’aquesta manera, no és només còpia; és una adaptació a les necessitats del moment.
Un futur ple d’interrogants
Els descobriments sobre l’ús de noms pels lloros indiquen que no només posseeixen les habilitats cognitives necessàries per utilitzar noms, sinó que també tenen les habilitats vocals per comunicar-se d’una forma complexa. Poden dirigir-se a persones concretes i fins i tot fer referències a altres individus que no són presents en aquell moment. Tanmateix, el treball dels investigadors també posa de manifest que, malgrat aquestes troballes fascinants, encara queden moltes coses per descobrir.
Les diferències entre espècies i individus dins de la mateixa espècie plantegen preguntes crucials sobre el moment, la forma i el perquè d’aquests senyals vocals en els animals. Si els noms són una forma de comunicació, quina és la seva importància real en la vida social dels lloros?
Amb aquest estudi, que ha estat subvencionat en part per fons de ciència a Viena, s’obre un nou capítol en la comprensió de com els lloros (i potser altres animals) s’integren en teixits socials complexos mitjançant llenguatge, identificació i, fins i tot, relació emocional.
En resum, aquest estudi no només ens farà mirar els lloros amb més curiositat, sinó que també ens invita a repensar la manera com comprenem la comunicació en el regne animal, una àrea plena de misteris encara per desxifrar.
Font: ScienceDaily
Imatges generades per IA
