El futur del català en el comerç i la restauració: reflexions de la XII Jornada sobre Llengua i Societat

Divendres passat, la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès va acollir la dotzena edició de la Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, un esdeveniment organitzat pel Departament de Política Lingüística amb l’objectiu d’analitzar la situació actual del català en àrees clau com el comerç i la restauració. Més de 200 participants van congregar-se per debatre i explorar les perspectives futures d’un dels pilars fonamentals de la cultura catalana.

El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, va inaugurar la jornada i va exposar diverses línies d’actuació del Departament; entre elles, el Pacte Nacional per la Llengua, que, segons va assegurar, avança amb bon ritme. Vila va subratllar que les accions implementades afecten diversos àmbits, com ara l’ensenyament del català, la salut, el món laboral, el comerç, l’audiovisual, i la cooperació amb agents de tot el territori. En relació amb el comerç i la restauració, el conseller va fer èmfasi en la importància d’aquests sectors per fomentar l’ús del català, especialment tenint en compte la gran mobilitat dels nouvinguts.

Un dels moments més destacats de la jornada va ser la presentació del Pla d’impuls del català al comerç i a la restauració a Catalunya 2026-2028, a càrrec de la directora general d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català, Vanessa Bretxa. Aquest pla neix amb tres premisses fonamentals: el coneixement de la normativa, la seva aplicació i l’augment de l’ús del català. A partir d’un diagnòstic previ, les accions es desenvoluparan en cinc àmbits clau: retolació, disponibilitat lingüística, comunicació comercial, comunicació virtual i avaluació.

La jornada també va incloure dues taules rodones que van permetre conèixer de primera mà les accions i les experiències de promoure l’ús del català en el comerç i la restauració. La primera taula va se centrar en les mesures del futur Pla d’impuls, amb la participació de professionals que van compartir les seves experiències i reflexions sobre les accions de sensibilització que han estat implementades fins ara. Entre les mesures que es van discutir, destaca l’obertura d’una nova línia d’ajuts per a l’administració local, que pretén adaptar el programa de Comerços Aprenents als horaris laborals variats i l’alta mobilitat dels treballadors. Així mateix, se’n van presentar iniciatives com la difusió de cartells terminològics a establiments comercials i la creació de vídeos informatius sobre drets i deures lingüístics, dirigits a col·lectius específics a través de publicitat digital segmentada.

La segona taula rodona va oferir un espai per a la presentació de bones pràctiques procedents de diverses regions, com el Baix Llobregat, Manresa, Andorra, les Illes Balears i la Catalunya del Nord. En aquesta sessió, es van compartir experiències relacionades amb serveis de formació, campanyes d’impacte i ajuts de l’administració local. Una idea recurrent va ser la necessitat de coordinació entre totes les institucions que intervindran en el procés de garantir els drets lingüístics, un aspecte considerat essencial per a l’èxit de les iniciatives adreçades al foment del català.

A l’acabar la jornada, el conseller Vila va concloure amb un missatge clar sobre la rellevància de l’ús del català en el context actual, en què els grans canvis socials impacten directament en el comerç i la restauració. Va fer menció de temes crucials com la internacionalització, la immigració, la digitalització i el turisme. Destacant que l’empara del català en l’àmbit laboral és fonamental no només per garantir els drets lingüístics, sinó també per fer dels espais laborals entorns d’integració social i lingüística per als nouvinguts.

Vila va resumir les línies de treball en tres punts clau: regulació que s’ha de conèixer i aplicar, interlocució amb els agents socials implicats, i facilitació de la tasca lingüística d’ajuntaments i empreses per a la normalització de l’ús del català. Una reivindicació que subratlla la importància d’avançar cap a un model de societat més integrador i divers.

Per aquells interessats en aprofundir en les reflexions i accions presentades durant la jornada, les sessions van ser enregistrades i es poden recuperar mitjançant el següent enllaç.

Amb aquesta jornada, queda palès que la defensa i promoció del català són més importants que mai, i que l’esforç col·lectiu per integrar la llengua en sectors clau com el comerç i la restauració és indispensable per a la cohesió social i cultural del territori.

Font: Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Enllaç a la font